• Un conflicte diplomàtic va sacsejar "les dues Calelles" l'any 2014

• Al programa de "El Món a RAC1" d'ahir divendres 23 de juliol van fer-se aquesta pregunta des de Palafrugell. La secció del periodista Jordi Asturgó parlava de "pollastres locals d'interès nacional" i va descobrir quina va ser la primera Calella.

El programa d’ahir de “El Mon a RAC1” de l’emissora del Grup Godó es feia des del Museu Can Mario de Palafrugell (Baix Empordà) i es feien aquesta pregunta. Parlaven, en to d’humor i irònic, de la confusió entre Calella de Palafrugell i Calella -de la costa, diuen mal dit, tot i que el locutor reconeix que no ens agrada-.

Segons el periodista Jordi Asturgó hi ha “les dues Calelles“, la de Palafrugell i l’altra Calella -referint-se a casa nostra-. Cal tenir present que el programa es feia des de la Costa Brava. Segons explica, nosaltres som “la Calella dels alemanys” i Calella de Palafrugell és “la Calella dels pijos“. Segons Asturgó, som la que hi passa el tren per sobre, l’altre -diu- és la maca. L’hauríem de convidar a venir.

Catalunya té 11 “Vilanoves“, 3 “Santa Colomes”, 3 “Caldes”. Només al Maresme hi ha 2 “Vilassars“, 2 Arenys i 2 “Premiàs”. De fet, Calella de Palafrugell no és un municipi, sinó una entitat de població de Palafrugell que té 662 habitants i n’ha anat perdent els últims anys. La seva festa major és per Sant Pere (29 de juny) i és coneguda per la cantada d’havaneres. No és l’única entitat de població que té Palafrugell, també té Llafranc, Llofriu, Tamariu i d’altres. El problema rau en el fet que, col·loquialment l’anomenen “Calella” per estalviar-se dir “de Palafrugell”. A vegades també diuen “Calella del Maresme” de casa nostra per situar-la.

El pollastre

Asturgó recorda un dels episodis que van provocar “un conflicte diplomàtic entre les dues Calelles” arran del fet que turoperadors utilitzaven imatges de Calella de Palafrugell per vendre estades als hotels de Calella. Era l’estiu de 2014 quan l’Ajuntament de Palafrugell va voler denunciar 6 portals d’internet al Patronat de Turisme Costa Brava-Girona, a l’Agència Catalana de Consum i a l’Autoritat Catalana de la Competència per utilitzar la imatge de Calella de Palafrugell fraudulentament.

Explica el periodista -i es pot llegir a la premsa de fa set anys- que hi havia turistes que arribaven a Calella de Palafrugell buscant l’hotel de Calella que havien reservat. El locutor fa humor comparant la música que s’oferia a les discoteques calellenques amb el ritme de les havaneres de Calella de Palafrugell.

L’Ajuntament de Palafrugell va anar apujant el to fins que la premsa del moment va arribar a titular “Calella de Palafrugell no és ni vol ser Calella del Maresme“. La polèmica es va tancar fent un comunicat conjunt els dos ajuntaments per resoldre el conflicte. Avui en dia, però, encara passen confusions d’aquests tipus. Asturgó explica un cas real.

El quid de la qüestió

El document més antic on es parla de Calella de Palafrugell és del 1746, tot i que la Torre de Calella, una edificació dedicada a la defensa de ports i per enfrontar-se als pirates va ser manada construir el 1597. L’església de Sant Pere de Calella de Palafrugell es va construir el 1884.

Calella -casa nostra- es va començar a formar al veïnat de Capaspre que s’integrava a la Parròquia de Pineda de Mar. El vescomte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, va atorgar la carta de poblament i Calella va passar a dependre del seu vescomtat. L’església de Santa Maria i Sant Nicolau es va construir el 1747. Compte que va ser un any més tard del document més antic datat de Calella de Palafrugell.

Per sort nostra, la Capella de Sant Quirze i Santa Julita data d’abans del segle XV -inicialment dedicada a Sant Elm, en homenatge als pescadors-. La primera vegada que apareix el nom del nostre municipi per escrit va ser el 1101 i era en el testament del Bisbe Bernat Umbert. Tot plegat sense haver de destacar el fet que les restes romanes del Roser daten dels segles I aC i I dC (no se sap quin nom tenia la Calella romana). Per tant, algú ho havia de dir, la primera Calella és la nostra Calella.  A continuació és pot escoltar la secció de Jordi Asturgó de “El Món a RAC1”

 

Tenim semblances també, el sector turístic va començar a aflorar a Calella cap als anys 50 i 60 del segle passat amb l’arribada del turisme estranger; igual que també ho va fer a Calella de Palafrugell. L’arribada del turisme a la nostra ciutat va anar en detriment de la indústria tèxtil i ha esdevingut el principal motor, el mateix ha passat a Calella de Palafrugell amb la reculada de la indústria surera.