Pensa massa i malament
Què podia haver fet, què podia haver dit… I si no hagués passat això? I si allò hagués anat d’una altra manera? I si?
Ho he fet malament, sóc un desastre, sempre em passa el mateix, ningú no em fa cas, no tinc remei…
Donem tantes voltes a les coses que ens passen, imaginem tant un futur que no sabem si arribarà i que quan arriba ens deixa bocabadats perquè no s’assembla ni una mica al que nosaltres havíem desitjat o pensat, ni per a bé ni per a mal, si es que existeixen aquest dos conceptes.
Pensem molt i pensem malament. Donem voltes als pensaments fins que perden sentit, fins que ja no recordem ni el to en que algú ens va parlar ni comprenem què volia dir. Imaginem tragèdies i notem com el pit ens batega mentre les sentim com si els visquéssim…
Pensem massa i sentim poc el que tenim pendent a sentir. Ens fa por viure les nostres pors i en fugim durant anys fins que ens venen a trucar a la porta.
Prop del 95% dels nostres pensaments són inconscients i d’aquests, una immensa majoria, són repetits del dia anterior. A la pràctica, és com si anéssim a buscar a les escombraries i el rebuig si la solució que no vam trobar ahir, una idea nova que ens ajudi i ens faci sentir millor… No hi és. Només serveix per entretenir-nos i evitar que canviem la nostra manera de pensar i per tant d’actuar.
Molt sovint pensem que la raó ens portarà la solució que busquem, que reflexionar ens farà veure clar què necessitem i creiem que les emocions no són bones conselleres per decidir…
El que no és òptim és deixar-se portar i decidir quan estem segrestats per les emocions i estem en ple atac de ràbia o en un moment baix i molt trist, però les emocions són una brúixola excel·lent per saber què desitgem realment a la vida i si anem per bon camí. Ens han dit que, en canvi, pensar i raonar porta a actuar amb seny. Sembla que si, el principal escull en aquesta idea és que creiem que els nostres pensaments són lliures i no ho són pas.
Pensem determinat, pensem en cercle, pensem en bucle i ens repetim… Pensem segrestats pel nostre inconscient que no hem fet conscient i que ens obliga a actuar en pilot automàtic sense adonar-nos de res. No decidim el que necessitem i volem, decidim des de la por que no ens atrevim a sentir, des de la necessitat de control i seguretat, des de ràbia que no hem sabut gestionar.
Per poder decidir no solament cal pensar sinó sentir. Quan ens arrisquem a sentir i viure la vida segons el que realment sentim, canviem la nostra manera de pensar, i som coherents amb nosaltres mateixos.
No som el que pensem, perquè els nostres pensaments estan sotmesos a les creences i ferides emocionals inconscients que no coneixem. Per ser lliures hem de endinsar-nos en nosaltres mateixos i comprendre què portem a dins que ens fa reaccionar d’aquesta manera i viure una vegada i una altra les mateixes situacions repetides amb diferents àmbits i protagonistes.
Pensar el mateix de sempre i, en conseqüència fer el mateix de sempre, no ens portarà canviar la nostra vida. Atrevir-nos sentir les nostres pors i veure què portem a dins si.
Donar voltes al mateix no ens portarà a la solució. Cal obrir la porta, respirar aire pur i començar a donar-se la oportunitat a un mateix/a de viure diferent. Diguin el que diguin. Pensin el que pensin. Des del respecte als altres però començant pel respecte a un mateix/a.
Mercè Roura és coach a la Creu Groga
