La “verbena” d’agost

També s’anomenava  la “verbena” de la Mare de Déu d’agost. Es celebrava el 14 d’agost a la nit als pins o “parque”, tal com es deia aquells anys.

Quan les fàbriques de gènere de punt predominaven a Calella, els seus treballadors feien vacances del dia 1 al 15 d’agost. Comptant que s´havia cobrat feia poc la paga doble del 18 de juliol i es cobraven les vacances per endavant, a alguns els hi semblava ser els més rics del món. Es començaven les vacances amb molta il·lusió. Quan aquestes arribaven al final, venia la “verbena”. Hi havia qui deia que no li quedava “ni cinc” per anar de “verbena”. Tot i això, va ser sempre una festa molt animada i molt calellenca. Funcionava el sortidor, canviant els colors de l´aigua, es col·locaven bombetes de colors i algun fanalet entre els arbres i s’il·luminava el recinte de les oques, que les feien anar a dormir tard. Ara ni criden ni piquen, han deixat de ser-hi.

Es començava amb un castell de focs artificials que acabava amb una pancarta lluminosa de “feliz verbena” o “viva Calella”. Es muntaven els focs junt a l’edifici que després va ser l’Institut Laboral i ara hi ha la pista poliesportiva, que estava ple d´arbres als costats. Es remullaven prèviament i mai hi hagué cap incident amb el foc.

Seguidament, al Pati de l’Ós es feien sardanes, generalment per la cobla local Llevantina, amb poqueta il·luminació. Era el mateix problema que ja vàrem explicar al muntar la Revetlla de Sant Jaume, caiguda de tensió.

Al mateix temps, s’inauguraven les pistes de ball. A la de baix, la que dona sobre el carrer del Parc, amb servei a les taules reservades i aires d’elegància. La gent anava ben arreglada i hi havia una certa distinció. Hi anaven molts de la “colonia veraniega”, tal com ells mateixos es definien. Se’n deia popularment la pista dels “rics”. Tenien bar i el xampany, no se’n deia cava encara, anava a dojo. Tenien orquestra, que acostumava a ser de primera: Caravana, Selvatana, Amoga etc., situada damunt un entarimat muntat sobre les escales que donen al replà del “trapecios”, el del refugi.  Per ballar s’havia col·locat parquet de fusta.

A la pista superior a aquesta, i amb la mateixa orquestra, però d´esquena als balladors, també ball. Alguns l’anomenaven la pista dels “pobres”. Hi havia gran animació. Els aires eren mes senzills, però la gent també anava vestida de “verbena”, especialment les noies joves. No hi havia bar i per beure o menjar calia sortir i anar als bars muntats al davant, el Perelada i el de la família Gual, el “canari”. S’havia de comprar entrada de ballador, curiosament molt més barata la de les noies.

El bar d’en Talamàs, Perelada, era una caseta força elegant, muntada al principi del camí que anava cap a la zona dels garrofers i que ara ha quedat quasi en desús al haver-hi la pista i les instal·lacions del col·legi La Minerva. Obria els diumenges i naturalment per la “verbena” estava preferent. Aquest comerciant tenia un celler al carrer Església, passat el carrer Costa i Fornaguera, i era bromista. En un moment oportú, per l’epidèmia, passa se’n deia llavors, va penjar un cartell que deia : “Xampany Perelada beberás y la gripe no cogerás”.

En el mateix camí, muntava el “canari”, que servia moltes coses per menjar de tipus picant, “agulles d´enfilar vi”, en deien els avis i tenia la seva concurrència. La família Gual tenia una taberna, segurament la darrera de Calella, al carrer 31 de Gener (Indústria),  poc més amunt del carrer Sant Antoni. A continuació, alguns anys se situava un manubri, i s’havia vist a parelles ballant al so d‘aquest.

A sota mateix, a l´espai que ara està ocupat en gran part per la pista (quantes construccions s’han fet als pins! Potser masses) hi havia el ball popular, gratuït. No eren orquestres, sinó “orquestrines”, ara en diem conjunts, de tres o quatre músics. Hi recordem en Soms de Pineda, els Polist de Calella, els Blaus de Canet. Hi havia bona animació i  podien cobrir l’expedient d’aquells que no estaven per gastar. Molts jovenets varen començar a ballar a aquesta pista i a aquesta “verbena”. No es pagava per entrar al parc i el ball era gratuït. Bona i barata festa.

Hem començat parlant dels treballadors de les fàbriques. Ja vàrem constatar en una columna anterior que hi havien molts de Pineda que es desplaçaven amb bicicleta. També venien a la “verbena” i en grup marxaven cap a casa amb la seva bicicleta, sense cap temor. Les nits eren tranquil·les.

Aquesta “verbena” es va acabar de manera fulminant a principi dels anys seixanta, quan Calella estava plena de turisme i de llocs amb balls, “nights clubs”, en dèiem, que varen pressionar l’alcalde per eliminar la competència que tenien d’una nit tot l’estiu. Cal reconèixer que també els fabricants i els seus treballadors havien perdut força. Havien plegat bastants i alguns havien passat al sector turístic.

Els records d’aquesta “verbena” han estat completats per l’Antonia Vila Dalmau i en Paco Sanromàn.

Aquest tipus de “verbena”, revetlla, es va recuperar l’any 1976 per iniciativa de l’alcalde Lluis Mayà. Aquest serà el tema a desenvolupar en una pròxima columna.