La música fa plorar?

Aquell meu amic que de tant en tant m’explica aventures, l’altre dia em confessava que hi ha peces musicals que el fan entendrir tant que fins i tot el fan plorar… Vols dir?, li comentava jo… Dons mira, sí… Deuen haver-hi notes musicals que afecten directament als sentiments i per això els que tenim alguna cosa d’artistes, aquests sentiments estan tan a tocar, que algunes sonoritats concretes ens fan expulsar les sensacions a l’exterior en forma de llàgrimes… I continuava… No t’has trobat mai amb una pena tan important que no t’ha deixat exterioritzar els teus sentiments?… Que no t’ha deixat plorar?… La pèrdua d’una persona estimada, per exemple?… Doncs pot haver-hi una certa música que et retorni a aquell instant i ara que ja ha passat el temps, t’acompanyi perquè puguis plorar allò que no vas poder fer en el seu moment… També hi ha peces, himnes o cançons, que serveixen per expressar tot tipus de sentiments, d’amor, de valentia, d’ànims… Ostres!, vaig pensar jo, aquest meu amic és fins i tot un gran filòsof… Llavors em venien al cap cançons com ara el “Va pensiero” (cors) de Nabucco; “La Mer” de Charles Trenet; ”l’intermezzo” de Cavalleria Rusticana; “Qualsevol nit pot sortir el sol” d’en Sisa; el “Cant del Barça”; “L’Estaca”; el “Cant de la Senyera”… La música, les cançons, desborden emocions…

I ara, mentre jo segueixo buscant-ne més, us deixo perquè també vosaltres feu memòria de les músiques que us provoquen alguna mena de sentiments… Segur que, per poc sensibles que sigueu, en trobareu més de les que us penseu…

Colo, 28-agost-2019