Parlar de política

A vegades, algun amic dels que, de tant en tant, llegeixen aquestes quatre ratlles, em pregunta perquè no parlo de política… “Potser et fa por manifestar les teves opinions?”, em deia… Doncs bé, jo de política prefereixo llegir o escoltar el que diuen els altres, alguns amb criteri, d’altres estiregassant i, la resta, que són la majoria, que hi entenen tant com jo de bioquímica nuclear i la fusió de l’àtom, per exemple… Uns diuen “la política pels polítics” i així anem… Una opinió força generalitzada és que les persones que fan política (els de dalt, que diu aquell) s’hi han enganxat perquè és una manera ràpida d’arribar a la glòria i als diners… Un “modus vivendi” que no volen deixar anar… Sense tenir la categoria de “reis” volen els vots dels seus “súbdits” per continuar remenant les cireres… Sempre em refereixo “als de dalt”, és clar… Fins i tot la política de les petites ciutats i poblacions, que hauria de pertànyer directament al poble, moltes vegades s’està contaminant dels gran partits, coalicions, empreses… dels “Centres de Poder”, vaja… i aquí ni vosaltres ni jo hi tenim res a pelar… Caldria una gran regeneració (algú llegirà revolució) global i això és tan difícil com que l’univers deixés d’expandir-se…  El que em fastigueja i no puc acceptar és la tècnica del “si no estàs amb mi, estàs en contra meu” i l’empresonament… Com que no m’agrada el que fas, ni el que dius, ni el que penses, doncs, a la garjola… Penós!

Realment sóc més partidari de les reunions, tertúlies, “parlaments o senats” i del voluntariat dels homes savis i grans que eren els que dirigien la “política” de les ciutats-estat de l’antiguitat…

A Calella, com a moltes altres ciutats i pobles, en tenim més d’una de tertúlia…

La foto és un reconeixement als amics de les reunions al Passeig de Mar.

Colo, 27-setembre-2019