Per què Calella és un punt clau pels avions?
Calella té una estació de navegació aèria que popularment es coneix com "l'ovni"
Probablement hagis vist que, sovint, el cel de Calella s’omple del rastre blanc que deixen els avions. No és casual: la nostra ciutat és un punt clau pels avions tot i estar a 70 km de l’Aeroport d’El Prat.
El motiu és que al turó de la Punta de Garbí, d’uns 420 metres d’alçada i ubicat ben a prop de l’urbanització de Can Carreras, hi ha instal·lada una estació d’ajuda a la navegació aèria que serveix perquè els avions sàpiguen a quina distància es troben del terra, alhora que dona suport a l’entrada i la sortida dels avions pel nord-oest de l’aeroport de Barcelona. Les seves principals funcions són “proporcionar navegació i posicionament”, resumeix Joan Aragonès, pilot en formació i veí de Pineda.
Aquesta estació és coneguda popularment com “l’ovni” per la seva curiosa forma rodona. Aragonès explica que té aquesta forma perquè l’estació és “omnidireccional, transmet senyal en totes direccions, de 0º a 360º. Cada un d’aquests se’n diu radial, que en cas de necessitat o perquè el controlador ho demana, l’avió pot deixar la ruta establerta i interceptar-ne un per seguir un rumb”.
Al mateix temps, Calella també és el punt al qual es dirigeixen els avions en el cas que no tinguin l’ordre per aterrar, especialment els vols que venen del nord, de França o del Regne Unit. En aquest cas, han de donar voltes al voltant d’aquesta antena fins que l’aeroport es buida i poden aterrar amb seguretat. El pilot detalla que els avions sobrevolen la ciutat a uns 7.000 peus, el que correspon a 2 quilòmetres, amb una separació vertical amb altres aeronaus de mil peus -uns 300 metres-, per això en dies de molt de trànsit aeri es poden veure molts avions al cel calellenc a l’espera d’aterrar.
La distància a la que volen els avions comercials és molt diferent a la de les avionetes, que poden anar a 500 peus -150 metres-.
AENA va fer construir aquesta estació l’any 2004 per controlar el previsible augment de trànsit d’avions per la posada en funcionament de la tercera pista de l’aeroport. A Catalunya n’hi ha nou de diferents tipus: a Girona, Begur, Sabadell, El Prat, Barcelona, Vilafranca, Reus, Lleida i la de Calella.
La instal·lació consta d’una sala d’equipaments i un grup electrogen que funciona de forma automàtica, on pràcticament no és necessària la presència del personal d’AENA. La seva alçada supera la dels arbres i tots els altres obstacles que hi ha a prop, per tal que no hi hagi interferències en el senyal que arriba als avions.
