• Ja han sortit a la llum les dades que l’Institut Nacional d’Estadística ha recopilat dels tres principals operadors de telefonia mòbil amb la posició dels telèfons durant dies concrets. Són dades agrupades per ciutats, pobles i districtes.

Les dades de mobilitat estacional i quotidiana de tot l’Estat es poden consultar online al web de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i aquí s’han representat en forma de mapa. Aquestes dades permeten fer estudis de mercat i fins i tot ajuden a empreses i a institucions a fer traces de població.

D’aquesta manera les grans marques decideixen si és idoni o no instal·lar un establiment comercial en una població o en una altra. Molt útil, per exemple per saber com va la nostra ciutat a nivell de comerç en dates assenyalades. Al web de l’INE també s’estan recopilant les dades de mobilitat quotidiana tots els dimecres i diumenges de 2021.

Les operadores de telefonia mòbil poden saber amb força exactitud la posició dels telèfons fent una simple operació matemàtica amb el senyal que capten les antenes, es tracta de la “triangulació” que requereix d’un mínim de tres antenes per saber la posició d’un subjecte mòbil respecte d’uns punts fixes. Aquest sistema, justament, és el que utilitza la policia científica per situar un telèfon -i el seu propietari- al lloc d’un crim.

Mig milió d’euros ha pagat l’INE a les tres operadores principals de telefonia (185.000 euros a Orange, 164.000 a Telefónica i 150.000 a Vodafone) per obtenir les dades concretes de 8 dies de 2020: del dilluns 18 al dijous 21 de novembre, el diumenge 24 del mateix mes, el dia de Nadal i dos dies d’estiu: el dilluns 20 de juliol i el dissabte 15 d’agost.

De les dades se’n desprèn que en dies clau com el 15 d’agost, els grans nuclis poblats perden població que va parar a zones amb menys densitat de població. Per exemple, l’àrea metropolitana de Barcelona i fins a la segona corona metropolitana arriben a perdre més del 30% de la població, que es desplaça cap a la costa gironina i el Pirineu de Catalunya, entre d’altres.

Què vas fer el 15 d’agost del 2019, 2020 i 2021?

Sembla que els calellencs tenim tendència a moure’ns pels pobles del voltant, Sant Pol de Mar, Pineda de Mar, Palafolls, Santa Susanna… Destaca el fet que al 2019 hi surt El Prat de Llobregat, pel fet que l’aeroport estigui a la mateixa localitat amb destins fora de Catalunya, al 2020 i al 2021 hi desapareix aquest trajecte. L’any 2019, 6.577 calellencs van sortir del nostre municipi, el 2020 va baixar fins a 4.735 -degut als efectes de la pandèmia- i el 15 d’agost de 2021 van augmentar de nou fins a 6.238 persones.

L’estudi també analitza quantes persones van arribar a la nostra ciutat durant aquestes mateixes dates dels tres anys. Mentre que el 15 d’agost del 2019 arribaven a Calella fins a 8.887 persones, el 2020 en van ser 9.892 i el 2021 la xifra augmenta fins a 10.639 persones. Els telèfons mòbils estrangers no compten a l’estudi que ha fet l’INE, únicament es contemplen aquells que tenen número espanyol. D‘aquestes dades se’n desprèn que les campanyes publicitàries per atraure públic català durant l’estiu de 2020 van funcionar prou bé.

Si mirem d’on van venir les persones un 15 d’agost cap a Calella hi podem trobar, un altre cop, l’afluència dels pobles del voltant amb la mobilitat quotidiana, però també de quina localitat venien els turistes nacionals a passar el dia a casa nostra. Al 2019, s’hi poden observar moviments des de Badalona, Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Terrassa o Rubí. La població espanyola que pernoctava a Calella, segons el mateix estudi de l’INE era de 21.046 persones (110,37% de la població censada).

Al 2020, en plena pandèmia de la COVID-19 s’hi afegeix Sant Feliu de Llobregat, Barberà del Vallès, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat, Esplugues de Llobregat o Salt. Segons l’INE, la població espanyola que pernoctava a casa nostra augmentava un 27% respecte de la censada, fins a 24.394 persones. Això es deu al turisme de proximitat que va fer augmentar la pandèmia, tot i que cal esmentar que no s’hi compten els turistes estrangers.

Enguany, encara amb pandèmia tot i que amb més mobilitat, s’hi afegeixen Ripollet, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Olesa de Montserrat, Vic i Sant Joan Despí. La població espanyola que pernoctava a Calella a mitjans d’agost era de 23.589 persones, un 22% més que la censada.

I per Nadal?

Per Nadal disminueix moltissim la mobilitat respecte de l’estiu quedant més repartit el moviment de persones a les zones més denses i les que menys. En destaquen Lleida i el Pirineu duplicant la població. La resta de Catalunya manté, si fa no fa, un moviment estable entre una pèrdua o un increment d’un 20%.

Fins a 6.995 calellencs (el 37% del total) es van desplaçar fora de Calella per celebrar el Nadal del 2019, per contra, van venir a gaudir-lo fins a 8.285 persones, ja que per Nadal la gent acostuma a agrupar-se en un mateix domicili a passar les festes. L’any 2020, en canvi, aquesta xifra va baixar a 4.481(23% del total) i 5.946 persones respectivament, en un moment en el que hi havia limitacions en el nombre de persones que es podien reunir a causa de la pandèmia.

Per destinacions, acostumem a celebrar el Nadal amb familiars que tenim, per aquest ordre amb quantitat, a Sant Pol, Malgrat, Mataró, Palafolls, Santa Susanna, Sant Cebrià, Blanes, Arenys de Mar, Barcelona, Tordera, Fogars de la Selva i Canet.

Per altra banda, per Nadal acollim a persones que venen, per aquest ordre amb quantitat, de Sant Pol, Tordera, Malgrat, Sant Cebrià, Canet, Palafolls, Arenys, Lloret, Santa Coloma de Gramanet, Mataró, Sant Vicenç de Montalt, Caldes, Badalona, Sabadell i Badia del Vallès.