L'Hospital de Calella ha engegat un espai d'assessorament sexològic per les dones amb càncer de pit
Trencant tabús sobre la sexualitat en les dones amb càncer de mama
La doctora Álvarez amb una pacient durant la consulta de sexualitat
Un dels efectes secundaris dels tractaments oncològics que pateixen moltes dones és la pèrdua del desig sexual, un problema del qual pràcticament no s’informa. Per abordar-lo, l’Hospital de Calella compta amb una consulta específica.
La sexualitat és un aspecte que les dones que han passat per un procés tant complicat com és el càncer deixen de donar importància. Després de passar per sessions de quimioteràpia, moltes dones senten una disminució del desig sexual i la impossibilitat de mantenir relacions coitals. Per tractar aquesta problemàtica, l’Hospital de Calella ha engegat un espai d’assessorament sexològic per les dones amb càncer de pit.
Aquest servei, que depèn de la Unitat de Patologia Mamària, està conduit per una ginecòloga que ofereix una atenció individualitzada durant 25 minuts per donar consells que puguin fer millorar la seva activitat sexual. D’aquesta manera, poden abordar una qüestió que no té cabuda en les consultes ordinàries programades amb els especialistes i per la que sovint no estan preparades ni informades.
La doctora Maria Álvarez, del servei de Ginecologia i Obstetrícia i amb un màster en salut sexual, és qui dirigeix aquestes consultes i explica que “les dones comencen a preguntar per les dificultats sexuals amb les quals es troben i tenen inquietud per resoldre-les després d’un any d’haver iniciat el tractament oncològic, i és que a l’inici, quan reben un diagnòstic de càncer de pit, l’impacte emocional és tan gran que la sexualitat passa a un segon pla i deixa de ser una prioritat”. La doctora recomana buscar altres formes de tenir sexe en el cas que la penetració sigui dolorosa.
Segons diversos estudis, la majoria de les dones que passen per un procés de càncer de mama pateixen una disminució del desig sexual o la impossibilitat de mantenir una relació coital satisfactòria, ja sigui per dolor, per la falta de lubricació o per una contracció involuntària de la musculatura vaginal. Els tractaments oncològics, que poden ser químio o radioteràpia o teràpia hormonal, provoquen que les dones entrin en una fase de menopausa precoç, amb la retirada de la regla, sequedat vaginal i pèrdua de l’elasticitat. En aquest moment, el sexe fa mal.
El deteriorament físic i mental, els problemes d’imatge corporal, els trastorns de l’estat d’ànim com l’ansietat o la depressió i la falta de plaer són a causa de la malaltia i dels tractaments per combatre-la.
No hi ha una fórmula màgica per recuperar el desig sexual, però hi ha recursos per millorar i aprendre a gaudir del sexe com l’ús de gel lubricant, dilatadors, exercicis pèlvics o teràpia psicològica i emocional. També és imprescindible la comunicació amb la parella sexual.
El biaix de gènere de la societat, que ha relegat la sexualitat femenina a un segon terme, pot ser una de les causes de la manca d’informació sobre aquest efecte secundari dels agressius tractaments pel càncer. Especialment en les dones d’edat més avançada, que per vergonya, desconeixement o, inclús, ideologia, ni tan sols es plantegen que el sexe formi part de la seva salut.
L’espai de sexologia de l’Hospital està enfocat a atendre les pacients que estiguin experimentant aquestes complicacions, però també poden anar acompanyades de les seves parelles, amb qui han de mantenir una bona comunicació per superar aquest efecte secundari del tractament.
