Els professors calellencs, atents als patis arran dels jocs violents d’”El juego del calamar”

• La sèrie coreana està causant sensació, però també preocupa als professors per l'alt grau de violència que s'hi exerceix.

“El juego del calamar” és una sèrie coreana que s’ha fet viral. Tothom ha escoltat, en menor o major mesura, a parlar d’ella. Ja l’han vist 111 milions d’espectadors arreu del món a través de la plataforma Netflix. Però ha estat envoltada de polèmica perquè, tot i que està indicada per majors de 16 anys, també la veuen menors. I el problema ve quan alguns nens i nenes ho han assimilat i ho estan recreant als patis de les escoles, ja que a la sèrie participen a diversos jocs infantils on els que perden són assassinats. Un és el típic pica paret, que els infants han adaptat a la sèrie fent veure que disparen al que perd i caient a terra fent-se el “mort”.

Això està posant sobre avís als mestres, que estan atents al que passa als patis. “Estem al cas d’aquests esdeveniments però al nostre centre de moment no ha sorgit cap problema”, expliquen des de l’escola La Minerva. Tampoc l’institut Bisbe Sivilla, on els alumnes són més grans, han detectat aquest tipus de joc durant l’hora de descans. L’Escola Pia no ha donat detalls.

Segons Xavi Costa, psicòleg de la Creu Groga especialitzat en la branca infanto-juvenil, “el problema no és ‘El juego del calamar’, és com es dinamitzen els patis. A moltes escoles que he treballat i he observat, els professors el que fan és vigilar el pati. I no s’hauria de vigilar, s’hauria d’aprofitar perquè sigui una eina pedagògica més dintre del currículum de l’escola”. És a dir, una solució seria proposar jocs adequats a l’edat dels alumnes que esdevinguin una altra forma d’aprendre, treballar valors i unir el grup.

Costa afirma que cal seguir les qualificacions que marquen les plataformes a l’hora de catalogar les sèries i pel·lícules. Si un contingut no és apte per menors de 16 anys, com en el cas de “El juego del calamar”, és important no deixar que ho vegin. I si insisteixen, explicar-los per què no és adequat a la seva edat, per les escenes de violència, però no prohibir-los-hi sense més.

També assenyala que el més important és la “higiene de pantalles”, vigilar el contingut que pares i fills veuen a casa. “El calamar és una moda. Fa un temps era l’Slenderman. Això arriba als nanos perquè són les modes que tenen els pares, pel que consumeixen els pares. Cal treballar amb la higiene de pantalles que tenen amb els pares”, explica Costa.

El psicòleg de la Creu Groga comenta que hi ha diferents plataformes amb una oferta audiovisual adequada pels més petits. A més, pràcticament totes disposen de control parental, una funcionalitat que permet restringir el contingut que poden veure els nens i nenes i que els pares desconeixen.

“Els nens estan constantment exposats a violència i a estímuls als que no han d’estar exposats. Hem de regular-los i vigilar que els nanos no apliquin aquesta violència i, si la reben, que la puguin denunciar”, exposa Xavi Costa. “No hem de posar-nos les mans al cap, hem d’educar”, conclou el psicòleg.