Els anys cinquanta (X): esdeveniments i efemèrides
Intentarem en aquesta columna fer un repàs a aquells esdeveniments i efemèrides que tingueren repercussió a Calella, tan per haver-hi participat calellencs com per haver estat motiu de comentaris generalitzats entre nosaltres. Ho farem per anys. Per no fer-ho massa llarg, únicament els primers cinc anys de la dècada.
1950- Tenim restriccions elèctriques. Sense corrent fins les 19:50h. Un petit terratrèmol al mes d’octubre. Comença la guerra de Corea, quan feia cinc anys que havia acabat la II Guerra Mundial. Tenim el recorregut de la Mare de Deu de Fàtima pels nostres carrers, que il·lustrem amb dues fotos. En una veiem en primer terme l’escolapi Padre Casas, tota una institució en l’ensenyament del francès. La cançó dedicada a aquesta verge deia: “El tretze de maig la verge Maria baixà des del cel a Cova d’Iria”. Si, en català, dedicat a aquells que mantenen no es podia fer res en català.
1951- El 23 de setembre, festa per celebrar que l’Església Parroquial quedava reconstruïda, quedant pendent el campanar. Es perd un col·legi, el de les germanes carmelites del carrer Jovara, que marxen. El CF Barcelona fitxa a l’hongarès Ladislao Kubala, que havia de marcar una època en el futbol barcelonista i espanyol. Boicot als tramvies a Barcelona per una apujada de preu. La ràdio era una distracció fonamental a les cases i es comentà molt l’incident entre el locutor xilè Boby Deglané i la còmica Mary Santpere a Radio Madrid a causa de les afirmacions sobre la parla catalana, en el programa “Cabalgata fin de semana”. Són famosos els consultoris femenins d’Elena Francis i Montserrat Fortuny a emissores barcelonines.
1952- Conflicte a la Fàbrica Llobet-Guri, per les peticions dels muntadors. Es fa una vaga de braços caiguts del 10 al 20 de gener. Al cap de pocs dies, la Guàrdia Civil fa sis detencions, portant-los a la presó Model. Tornaren a Calella l’1 de febrer i una gentada els rebia a l’estació. És designat alcalde Estanislau Janer Aromí i comencen els moviments per aconseguir l’Institut Laboral. S’acaba el racionament. Mor Eva Perón, que havia estat molt reconeguda a Espanya per l’ajuda de l’Argentina en productes alimentaris, quan hi havia un bloqueig generalitzat. El mes de maig se celebra el Congrés Eucarístic a Barcelona. La infància calellenca és portada pels col·legis a l’estació, per veure passar el tren que traslladava el cardenal Tedeschini des de Roma. S’havien confeccionat banderetes del Vaticà i espanyoles per saludar-lo. Quina despesa del color groc!!! El cardenal va tenir l’atenció de sortir a la finestra del vagó, per saludar i beneir-los. L’himne del congrés començava : “De rodillas señor ante el sagrario…”, aquest sí, en castellà. Passa el Generalísimo Franco i senyora per la carretera en el seu desplaçament a Peralada. Molts curiosos i la carretera coberta per la Guàrdia Civil. Recordem que ens digueren: va en el cotxe que no porta matrícula, sinó la bandera d’Espanya. La senyora va saludar amb la mà, dins del cotxe amb cortinetes, al vidre del darrera.
1953- Comencen a veure’s grups de turistes alemanys portats per Margot Rothe. Es va fer el mur del pati de l´Ós, reivindicació dels sardanistes per l’aplec des d’abans de la guerra. Els primers dies d’agost, i promogut per la parròquia a benefici de la reconstrucció del temple parroquial, es representà al Parc l’auto sacramental “El gran teatro del mundo”, de Calderón de la Barca, posat en escena per les dues companyies de teatre locals més alguns actors i actrius retirats que hi col·laboraren. S’acaba la guerra de Corea, que havia costat el cessament al General Mac Arthur, heroi de la guerra del Pacífic, per voler atacar Manchuria. Gran festa a Gran Bretanya amb la coronació de la reina Isabel II. Conquesta de l’Everest per Hilary i el sherpa Tensing, als col·legis es va alliçonar sobre el fet (no deixava de ser classe de Geografia), mentre els comentaris eren qui havia arribat a dalt primer i quina era la veritable alçada.
1954- Forta crisi al sector del gènere de punt, es comencen a reduir les jornades de treball. Coincideix amb l’obertura dels primers nous hotels: Goya, La Granja, Playa, a més dels existents Vila i Codina. Comença el traspàs de treballadors i la substitució de fàbriques per hotels. Arriba al port de Barcelona el vaixell “Semiramis” que retorna presoners de la División Azul a Rússia. Aquesta divisió va tenir l’aportació de deu calellencs; un hi deixà la pell combatent en el front de Leningrad (ara Sant Petersburg), amb els alemanys contra els soviètics. S’inaugura l’Institut Laboral, dedicat a l’aprenentatge professional. Cruenta guerra a Indoxina on els francesos són derrotats a Dien Bien Fu, amb repercussió mundial. El campionat mundial de futbol celebra la final a Berna, Alemanya guanya a Hongria, la favorita, amb jugadors que recalaran al futbol espanyol.
Actes de protesta per part dels falangistes a la visita de la reina Isabel a Gibraltar. Es pinten rètols de “Gibraltar español” “Gibraltar para España” a tots els pobles. En destaquem un a Calella a la paret de les monges, a la carretera, que amb lletres molt grosses deia: “Queremos que sea española la bandera del PEÑON”.
