La PAH Maresme Nord confia que es prorrogui la moratòria de desnonaments

• Si no s’amplia la moratòria de desnonaments, a partir del 31 d’octubre es reprendran els llançaments d’arreu de l’Estat. La PAH Maresme Nord espera que es prorrogui sistemàticament fins que s’aprovi la nova llei de l’habitatge estatal.

D’aquí molt pocs dies, el 31 d’octubre, finalitza la pròrroga de l’anomenat “escut social”, les mesures que va prendre el govern espanyol per fer front a les conseqüències que la pandèmia ha causat als col·lectius més vulnerables. Entre elles, la suspensió dels desnonaments de les famílies que no tenen una alternativa d’habitatge, la moratòria en el pagament de lloguers -quan els propietaris siguin grans tenidors- i la prohibició de tallar els subministraments bàsics a la població vulnerable.

La fi d’aquestes mesures suposarà per moltes famílies que es tornin a reprendre els processos de desnonaments. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) Maresme Nord, l’entitat que dona suport a les persones en situació de vulnerabilitat a punt de ser desnonades, confia que s’ampliï la moratòria dels llançaments per evitar que les famílies sense recursos es quedin al carrer. “Nosaltres tenim molt clar que el govern espanyol prorrogarà tres mesos més la moratòria de desnonaments i ho aniran fent cada tres o sis mesos fins que surti la nova llei de l’habitatge que s’està treballant, però creiem que fins l’any 2022 no estarà”, afirma el portaveu de la PAH Maresme Nord, Miquel Reyes.

La PAH rep aproximadament una família calellenca al mes amb problemes per arribar a final de mes o, fins i tot, amb l’ordre de llançament ja cursada. “No tenen informació del que els pots passar. Ens estan arribant casos de gent 3 dies abans del desnonament”, exposa el portaveu, un temps que resulta insuficient per trobar solucions. “A vegades es poden parar pels informes de vulnerabilitat que envia Serveis Socials als jutjats”, explica Reyes, tot i que assegura que és l’Ajuntament qui ha de buscar una alternativa habitacional en el cas que el desnonament s’executi. Això es complica quan es tracta de persones sense papers o que estan ocupant l’immoble, també quan no estan empadronades al municipi.

Des de la plataforma lamenten que pràcticament no tenen contacte amb l’Ajuntament de Calella, concretament amb l’àrea de Serveis Socials, fet que els dificulta saber si hi ha famílies que han de ser desnonades. “L’última dada que ens han passat és que el ple de l’Ajuntament ha aprovat que Calella sigui una ciutat amb mercat de lloguer tens”, explica Reyes. Això ho considera una bona notícia, assegurant que els preus del lloguer són, en molts casos, “desorbitats”.

Recentment s’ha posat en contacte amb la PAH una veïna de Calella que va perdre la casa, propietat d’un banc, i que el pis en el que està de lloguer l’ha comprat un fons voltor que no vol renovar-li el contracte de lloguer. Des de la plataforma li han recomanat que vagi a Serveis Socials i a l’àrea d’Habitatge per intentar negociar la renovació del lloguer amb el fons voltor.