Els anys cinquanta (XI): esdeveniments i efemèrides II
Continuarem fent un repàs de la segona meitat de la dècada dels cinquanta.
1955- A Munic es publica un article a “Revue”, contra Calella i el seu turisme. Es tanca la sala de ball Salón España per fer-hi un cine. Els diumenges al matí s’obria per anar a patinar al ser un terra llis. No hi havia massa concurrència. El 15/3 va ser la primera expedició organitzada de turistes alemanys a l’Hotel Vila, expedicions que varen continuar. Es celebra la “I Pascua del Deportista”, amb nomenament del millor esportista. Comencen a practicar el “balonmano” a 7, ara handbol, a la pista del Frente de Juventudes del carrer Església; alguns jugadors provenien del “balonvolea”, ara voleibol. Es troba mort a trets un jove calellenc dins del túnel del tren. Es determina posar el nom de Parc Dalmau als pins en honor de l’alcalde que els va comprar. Mor James Dean en accident de cotxe; havia esdevingut un ídol del cine amb un parell de pel·lícules.
1956- Es fan al passeig les balustrades enfront del carrers. Hi ha una magnífica renovació dels “mal armats”, a càrrec de joves calellencs. Es comenta i es tem que tancaran els escolapis. Comencen les sardanes dels diumenges d’estiu a les 19:30 (encara continuen). Es determina per les autoritats de marina que el passeig és municipal. Es treuen les lloses del passeig que anaven del pas a nivell del carrer Sant Josep fins a la platja. Es constitueix l’Associació d’Antics Alumnes de l’Escola Pia, per pressionar que no es tanqui el col·legi. S´inaugura el Cine España amb cinemascop (el “mascop” per a molta gent) amb l´estrena de la “Túnica Sagrada”. S´amplia l’oferta de la platja amb els Banys Suñé que comencen a fer ball, la qual cosa tindrà un considerable èxit amb el pas dels anys. S´anuncia que es poden oferir habitacions pels turistes a una agència. Revolta Hongria contra els dirigents comunistes. Boda principesca a Mònaco amb Raniero i l’actriu Grace Kelly.
1957- A Alemanya s’alaba molt Calella, es denomina “Perla de la costa” perquè es molt agradable l’estança pel sol, la platja, la simpatia i el bon menjar, en conseqüència venen molts alemanys. Comença l’aplec del Càmping Roca Grossa l’1 de maig. Passa per primera vegada el Tour de França amb un ambient expectant a la carretera. Es comença a fabricar el Seat 600. Empitjora l´economia espanyola. Forta epidèmia de grip. Els russos posen en òrbita l’Sputnik. Deixa de funcionar el cremallera de Montserrat. Inundacions a València, soldats calellencs varen anar a treure fang. Els trens porten vagons antics dels anys vint. Comença la guerra d’Ifni. Atès que amb els anys vàrem recollir les “aventures” de tres calellencs que hi varen participar per estar fent el servei militar, volem comentar-ho. Ifni era una possessió espanyola que Marroc volia i va introduir elements armats que varen causar baixes als soldats de guarnició. Es varen amagar les baixes però se sap que foren més de cent. Un dels calellencs estava a Marina i navegava amb el creuer “Miguel de Cervantes”, un vespre varen recollir-los del carrers de Cartagena i a tota màquina varen navegar fins a Ceuta per recollir legionaris i traslladar-los a Ifni. Els varen desembarcar amb les barques del propi vaixell. Altre calellenc anava embarcat al creuer “Méndez Núñez” i va participar en l’acció de guerra juntament amb el creuer “Canarias” i cinc destructors davant el cap Agadir del Marroc, lluint la bandera de guerra al masteler. Les bateries de costa els anaven seguint i no varen disparar. Els vaixells tampoc. El tercer feia la “mili” a Melilla i els varen carregar en un vaixell de transport de tropes cap a Ifni, arriben i es dona la contraordre de no desembarcar més soldats perquè els legionaris ja ho havien “aclarit”. Foto del creuer Méndez Núñez.
1958- Calella de la Costa esdevé arxiprestat. Es fan més hotels, residències, bars i botigues, una bogeria en la construcció. Es constitueix una penya motorista per fer sortides. Comencen els cursets de cristianitat que agafarien increment amb els anys (nom popular “ de colores”). La secció femenina aconsegueix magnífics resultats a “balonvolea”, a Valencia i Madrid. Es comencen a veure a aparadors les primeres televisions que pescaven programes francesos i italians. Comencen les obres per la reconstrucció del campanar. El bar López del passeig comença fer festivals al vespre-nit amb bon èxit de públic. La primera pubilla de Calella és elegida en una audició de sardanes al passeig. Comencen les obres a la carretera des de la zona del far fins Sant Pol. La línia de tren queda electrificada i desapareixen les màquines de vapor. Obren els banys d’obra La Gavina. Falta aigua i es compra un pou a Pineda. Forta crisi del sector tèxtil. L’Expo de Brussel·les és visitada per grups de calellencs. A França ha de retornar De Gaulle per posar ordre a la república. Neix un gran equip i un ídol del futbol, Brasil amb Pelé, que guanya el campionat del mon a Suècia. Mor Pio XII i és elegit Papa el patriarca de Venècia amb el nom de Joan XXIII.
1959- Tenim turistes alemanys a les festes de Nadal i cap d’any. Es troba una bomba d’artilleria en excavar el solar per fer la panificadora. Queixes per la quantitat de nens amb patins pels carrer. Es venen els primers televisors, menys de 20 en total. Es sortegen els habitatges “Sant Quirze”, acabades després d´una espera considerable. Es conserva l’Institut Laboral que havia preocupat podia desaparèixer. S’autoritza l’entrada dels difunts a l’Església per fer la cerimònia de l’enterrament. Comencen els jocs escolars comarcals, organitzats per OJE i varis col·legis de la comarca. Ocupem el primer lloc en la xifra de construccions per allotjaments, més que Barcelona. Fidel Castro entra a La Habana i mor el gimnasta de gran nivell Joaquim Blume en accident aeri.
Com epíleg dels anys esmentats, cal citar que eren expectants el sorteig de joves per anar al servei militar, es feia pel febrer i es marxava pel març. Era popular la frase “li ha tocat a l’Àfrica”. Remarquem també que a Calella el moviment sardanista va ser complert aquests anys, fins i tot entre setmana per les vacances i alguns matins festius.
A finals de la dècada comencen les primeres crítiques contra el comportament d’alguns turistes. Era lògic, ho passaven bé i alguns se sentien molestos per la immoralitat del vestir, deien, els crits, càntics de nit i la fresa d’alguns establiments. Desafortunades frases com que “Calella es ven per un plat de llenties” -en tot cas eren unes llenties molt ben adobades- tenia la resposta dels promotors. Deien que “el turisme havia descobert Calella, s’hi trobava molt bé i a nosaltres ens rendia econòmicament. El turisme ha vingut sense anar-lo a buscar“, cosa no del tot certa perquè consta que empresaris d’agències i hotelers havien fets viatges a Alemanya per promoció. Contrasta aquesta situació positiva per la població, amb la solemne bajanada que hem sentit darrerament. Hem de dir quin turisme volem. Llavors anaven amunt i ara anem ….
Una curiositat: un dels promotors alemanys que portaven turistes fou el general Wolf, llop en anglès. Així resulta que el general Llop portava alemanys a la llopa.
Acabem amb un verset de la Conxita Organ que descriu l’ambient calellenc.
Es plega de fer mitjons
i es construeixen hotels
es lloguen habitacions
i es fan bars de mil colors.
