Alay (Societat Catalana d’Arqueologia) considera que el jaciment s’ha de mantenir com a BCIL

• Alay, la primera persona en defensar que el jaciment del Roser es declarés BCIL, creu que aquesta és la categoria de protecció que més li escau a la vil·la romana de Calella i que no cal augmentar-la a BCIN, tot i que afirma que és necessari conèixer la llei i fer-ne una interpretació àmplia.

El Secretari General de la Societat Catalana d’Arqueologia, Joan Carles Alay, considera que el jaciment del Roser ha de mantenir l’actual protecció de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Considera que “el just i correcte per un jaciment d’aquest tipus és la categoria que té ara, que ha sigut un èxit, passarà als anals, vau anar molt ràpids en declarar-lo”, en relació a la vil·la romana de Calella.

Alay va oferir una xerrada en la que explicava les diferències entre les categories de protecció patrimonial a instàncies de la Plataforma per la dignificació de la Vil·la romana de Calella, en la que també va donar la seva opinió davant el debat que es mantindrà a la Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya sobre si cal augmentar la protecció del jaciment a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La Comissió, que s’havia de celebrar dimecres 24 de novembre, ha quedat posposada sense data per les reunions pels pressupostos. ERC, en paraules de la diputada Mònica Palacín, no descarta aprovar la catalogació de BCIN, mentre que per part de Junts, Francesc Ten, en declaracions a RCTV va dir que no considerava que fos necessària. La proposta la van presentar En Comú Podem i la CUP.

Per l’arqueòleg, amb la categoria de BCIL les restes romanes ja queden preservades, tot i que afirma que cal conèixer la llei i fer-ne una interpretació àmplia, alhora que cal tenir voluntat per protegir-lo. Considera que la decisió que es prengui al Parlament serà presa des d’una òptica política més que tenint en compte el valor científic o històric del jaciment i que el fet de declarar-lo BCIN no impedirà que s’executin les obres de l’Aldi i l’ampliació de l’Hospital, sinó que només significaria un “canvi de rètol”. En una entrevista a CALELLA COMUNICACIÓ, Alay va ser el primer en demanar la declaració de BCIL per evitar que el jaciment pogués ser enderrocat, una proposta que la Plataforma va agafar al vol i va reivindicar públicament. Posteriorment, el ple ho va debatre i aprovar per unanimitat de tots els grups polítics.

De fet, segons la Generalitat, els elements catalogats com a BCIL són béns que “cal preservar i mantenir com a identificadors del municipi”. El que és necessari pel Secretari General de la Societat Catalana d’Arqueologia és que realment es compleixi la llei i es protegeixi, com estan fent altres municipis amb els seus béns. El monestir de Santa Maria de Montserrat, visitat cada any per desenes de milers de persones, té la mateixa categoria que el jaciment de Calella, la de BCIL, i està en un bon estat de conservació per la cura que hi dediquen. En canvi, a Calella mateix, tenim un altre exemple de BCIL, les Torretes, que s’estan deteriorant ràpidament amb el pas del temps.

Segons Alay, “si comencem a declarar tots els monuments BCIN, perdran el seu sentit” i va alertar que si finalment se li atorgués el grau de protecció nacional, amb la llei a la mà, caldria tirar a terra tot el que hi ha a la zona protegida -entre la qual s’hi compta l’Hospital, l’escola La Minerva, el pavelló i blocs de pisos- perquè cal preservar també la seva integritat.

Tot i així, Alay va posar sobre la taula una altra opció: els tribunals, tot i que posa en dubte la seva independència tenint en compte que són els mateixos polítics els que escullen als jutges. Precisament, la Plataforma va anunciar a finals d’octubre que engegava aquesta via. Va explicar que ell va guanyar una lluita a nivell judicial per la Vil·la Vella de Tossa, en la que es va arribar al Tribunal Suprem i es va allargar durant gairebé 10 anys, però la seva victòria va servir de poc perquè durant aquest temps ja havien enderrocat part de les estructures.