Les “fúries infernals”

L’Estel de Natzaret, els “Pastorets” que fem a Calella, tenen una tradició de més de cent anys… Un dels quadres inicials de la funció, després de l’excel·lent monòleg de Satanàs, és la visita a l’infern, on les “fúries” (diables petits i adolescents) interpreten una ballada al ritme d’una ben trobada tonada d’iniciació diabòlica i reivindicativa (Non sérviam!)… Aquestes “fúries”, des del meu record, han passat per diferents modalitats… Quan jo feia d’Abdaró (anys 60), recordo que en formaven part els joves més moguts, divertits i entremaliats (de la pell d’en Barrabàs, en deien) del grup escènic… Aquelles “fúries”, capitanejades per Roger Lieury i Albert Lluís, entre molts d’altres (perdoneu que no recordi tots els noms), feien d’aquell infern tot un espectacle… Això va durar algunes generacions fins que (cap als anys vuitanta molts o noranta i pocs) va haver-hi un canvi radical… Les noies varen substituir els nois, fent una dansa ben diferent, podríem dir que era un ballet de “fúries” femenines… Amb el temps tot canvia, aquests darrers anys no hi he assistit, però no em perdré els “Pastorets” d’aquesta temporada… Em fixaré, entre altres coses, amb el tipus de “fúries” que s’han aplegat per fer de l’infern un lloc enigmàtic, sorollós i reivindicatiu…

El de la foto (en B/N i acolorida) és l’Enric, un representant de la “fúria petita” de l’any 1977.

Colo, 17-Desembre-2019