El català es parla, es viu i es defensa, passa-ho!
Els efectes de l’aval del Tribunal Suprem a la sentència del TSJC, que obliga les escoles a fer un mínim de 25% de classes en castellà, no s’han fet esperar a la nostra comarca. A la població veïna de Canet de Mar, l’escola Turó del Drac s’ha vist obligada a aplicar el 25% de castellà a una classe de P5, després de la denúncia d’una família de l’escola que havia dut la immersió lingüística als tribunals.
Personalment, i de la mateixa manera que crec que les coses que no funcionen s’han de canviar, quan una cosa funciona millor no tocar-la. I és clar que en aquest complex món en què vivim són menys les coses que funcionen que les que no ho fan. D’acord amb això, per què tocar les coses que funcionen en aquest microcosmos que és la societat catalana? I primer i més important, quines són les coses que podríem dir que funcionen? Si ens esforcem molt, algunes coses sortirien i precisament aquest article tracta d’una d’elles: la tan nostrada immersió lingüística. I com sabem que funciona? Fàcil. En primer lloc, perquè desperta un grau de consens poques vegades trobat en altres qüestions posades sobre la taula, i en segon lloc perquè és eficient, al marge de tot el recorregut de millora que podria tenir.
L’actual model d’escola catalana, basat en la immersió lingüística, ha despertat consens més enllà del partidisme polític perquè ha estat capaç de donar una resposta a la necessitat de cohesió social d’una societat heterogènia. En aquest sentit, mai no hauríem d’oblidar que van ser les classes populars les que van abanderar la lluita de l’escola en català, i pública, per suposat. La classe treballadora va reclamar i defensar la immersió lingüística per tenir garantit l’accés a una llengua que en molts casos no era la seva i a la qual d’una altra manera no semblava possible tenir-hi accés. I mentre que blindava la llengua, el model d’escola catalana que s’estava forjant garantia a tot un gruix de població l’entrada, a través de la llengua, en el circuit de la igualtat d’oportunitats. No cal explicar a aquestes alçades el vincle directe entre la igualtat d’oportunitats, la justícia social i la cohesió, a més del sentit de pertinença que automàticament se’n deriva.
Quant a l’eficàcia, la consecució d’una societat bilingüe és ja en si mateixa una fita. La interiorització de qualsevol llengua transcendeix l’àmbit d’allò purament lingüístic i ens obre una finestra al món. Imagineu-vos les finestres que se’ns obren al tenir-ne dues, de llengües interioritzades! Però no és només això, sinó que el model d’immersió lingüística a l’escola catalana s’ha demostrat exitós en els resultats de les competències bàsiques assumides tant en català com en castellà. Vehicular l’ensenyament a través de la llengua catalana, malgrat dolgui als defensors acèrrims del monolingüisme, no és cap problema per aprendre i dominar la llengua castellana.
Per acabar, dos apunts i una pregunta sobre la imposició judicial -ja que políticament no els ha estat possible a aquells que voldrien acabar amb la immersió lingüística- del 25% del castellà a les escoles:
Primer apunt: Fa mal i vergonya a parts iguals la desacomplexada impotència del conseller d’Educació quan diu que davant la sentència aplicada a l’escola de Canet de Mar, el seu Departament no hi pot fer res. Dic vergonya perquè uns dies enrere el mateix conseller havia convidat a les direccions de les escoles catalanes a “no canviar res” després que el Suprem avalés la sentència del 25% del TSJC. Com pots demanar a l’altre el que tu no ets capaç d’oferir? Poca honradesa i un cert grau de cinisme, si m’ho permeteu.
Segon apunt: Cal una resposta a la judicialització de les polítiques lingüístiques a Catalunya i una millora urgent d’aquestes mateixes polítiques. Respecte d’això, no és pas cert que la Generalitat de Catalunya estigui lligada de mans i peus. Hi ha molt de camí encara per recórrer. Què tal si ens posem a fiscalitzar l’aplicació rigorosa d’aquesta immersió lingüística? Perquè el problema no seria tant aquest 25% -que en tant que és imposat judicialment sí que ho és- sinó l’aplicació del 75% en llengua catalana a tot el territori, cosa que veus expertes porten ja molt de temps assenyalant que s’està incomplint. I què em dieu de fer acomplir aquesta quota en les xerrades que es fan en els centres d’ensenyament sobre educació viària, violència masclista o salut? I seguint en l’àmbit acadèmic, també seria bo posar una mica d’ordre i regular l’ús de la llengua catalana en l’ensenyament universitari. Suposo que a hores d’ara tothom ha escoltat o llegit alguna denúncia pública de professorat o alumnat universitari català sobre la dificultat de vehicular les classes en aquesta llengua. I quant a l’ús de la llengua catalana més enllà del món escolar i acadèmic, caldria apostes més valentes i decidides per la presència i normalització del català en el sector audiovisual, digital, comercial, cultural, mèdic, jurídic i en general en els espais d’oci i socialització de joves i no tant joves. Per cert, no estaria gens malament que el Govern de la Generalitat apliqués el 5% dels pressupostos que en breu s’aprovaran en la normalització del català, tal i com demana la Plataforma per la llengua. La xifra prevista actualment a la Secretaria de Política Lingüística és d’un 0,1%.
I acabo amb una pregunta relacionada amb la sentència que ha situat Canet de Mar a l’ull de l’huracà. Què passarà si el cas de l’escola de la ciutat veïna es repeteix a altres poblacions? I si comencen a sorgir altres casos aïllats arreu del territori? I si apareix un “bolet” d’aquest tipus a Calella, què farem? Donar-hi alguna volta seria un exercici prou prudent a fer. Personalment, m’agradaria pensar que aquí a Calella tindrem la mateixa habilitat i determinació que han tingut les famílies del Turó del Drac, per implicar la població no només del municipi, sinó de la comarca i d’arreu del territori en la lluita pels drets lingüístics dels seus infants. Perquè si l’Administració té una responsabilitat cabdal en la defensa de la llengua catalana, la societat civil n’és igualment responsable. El català es parla, es viu i es defensa, passa-ho!
