En Rubins i la cabra

Fa pocs dies vaig recuperar, d’una fotocòpia de la col·lecció de retalls històrics de l’Anna Barangó, la imatge del popular personatge calellenc “en Rubins” acompanyat d’una cabra… La reproducció no és gaire acceptable quant a qualitat, però ha estat interessant recuperar-la… No n’hi ha prou de recuperar la foto d’una persona sense saber-ne la història (encara que sigui petita)… Doncs fullejo l’anecdotari popular del llibre Calella Típica i el seu autor, Josep Andreu i Gay (Pepet Gras), explica àmpliament la història d’en Joaquim Arlubins i Pla, conegut popularment per “en Rubins”… Diu que a Calella era més popular que “la Monyos”… La seva família va emigrar a la República del Paraguai i van tornar… En Joaquim era solter, destre en el seu ofici de construccions i reparacions… Vivia sol i desendreçat… Amb els anys va emmalaltir envoltat de misèria i, per ordre del metge, fou traslladat a l’Hospital on les monges li van muntar una mena d’habitacle i en tenien cura… Es va recuperar i per la seva part corresponia amb tota classe d’arranjaments que calien… Un tal Marges, conegut per “el torner”, d’ofici bosquetaire, va entrar a l’Hospital per malaltia i com a pagament va donar una cabra…  En Joaquim va fer un tancat per l’animal i es cuidava de portar-la a pasturar i donava voltes pels carrers de Calella… D’això ve “en Rubins i la cabra”… Li va agafar tant fort “carinyo” a la cabra, que fins i tot deia que l’havia ensenyat a parlar, encara que ell era l’únic que l’entenia…

Era persona enginyosa, tafanera i comunicativa…  L’Arlubins va romandre a l’Hospital fins a la seva mort (1957)… Diu l’autor del llibre que fou un personatge popular i, en el fons, un bon xicot, encara que una mica massa mentider, mentides que acabava creient-les únicament ell…

Aquesta és també una petita història del nostre poble… Ciutat… Calella…

Colo, 14-abril-2020