• L'expert en turisme Jose Antonio Donaire dona les claus per la recuperació del sector quan acabi la pandèmia tot i destacar la incertesa del comportament de la població, que pot optar per l'immobilisme causat per la por o per l'esclat de la mobilitat.

L’investigador de l’Institut de Recerca en Turisme (INSETUR) i professor de la Universitat de Girona, Jose Antonio Donaire, té clar que les destinacions turístiques i el conjunt d’actors del sector han de basar-se en tres aspectes clau per la recuperació del turisme postpandèmia: la responsabilitat, la sostenibilitat i la digitalització. La seva opinió no és trivial; ha estat escollit pel govern català com un dels experts per dissenyar l’estratègia de país per superar la crisi causada pel coronavirus.

Aquests tres conceptes porten implícit un canvi de model turístic, en el que basar l’estratègia de màrqueting en polítiques de preu quedarà obsolet. “Hem de fer la transició cap a una nova forma de turisme basada en nous estàndards”, apunta Donaire, en la qual aspectes com el salari dels treballadors, les condicions laborals i la relació entre la població local i els visitants tindran molt de pes. De fet, en els últims anys han guanyat protagonisme els segells que certifiquen la sostenibilitat dels establiments o serveis com el Compromís Biosphere.

Pel que fa a la digitalització, l’investigador es refereix a incorporar totes les possibilitats que permet la tecnologia. “Els restaurants han utilitzat els codis QR durant la pandèmia però l’únic que han fet és posar el menú en un PDF. Això és un exemple de mala digitalització”, afirma, considerant que cal aportar valor afegit al producte. Gràcies a l’smart tourism, a més, es podran prendre decisions en temps real.

A l’hora de fixar els estàndards, Donaire considera que “com que una destinació és la suma de moltes empreses, si unes quantes juguen la carta equivocada, tota la destinació es veu perjudicada. Jo crec que ha arribat el moment d’abandonar la neutralitat i començar a fixar, com a destinació, quins límits ens marquem”. Això implica una regulació per part de l’administració pública, per exemple impedint que determinats establiments obtinguin la condició d’hotel si no compleix uns requisits o a través de les oficines de turisme, deixant de donar cobertura a determinades instal·lacions. Es tractaria “d’excloure les ofertes que no arriben a uns mínims perquè castiguen a totes les empreses que fan bé les coses”, exposa el professor.

Al mateix temps, Donaire pronostica dues grans revolucions. Duna banda, la de la informació, amb la capacitat dels visitants d’intercanviar opinions i convertint-se en àrbitres amb la capacitat de treure targetes vermelles als establiments que no tenen uns estàndards de qualitat mínims. Però també l’automatització dels processos, ja existents en la neteja, la recepció, la vigilància o el servei d’habitacions. Tot i que té la seva part positiva, també cal tenir en compte que implicarà una reducció de llocs de treball. “En un sector en què un dels seus punts forts és que és un gran contenidor de llocs de treball, tindrà un efecte que haurem de calibrar bé. Però em temo que és irreversible”, opina l’investigador.

L’escenari postpandèmia

Quin comportament tindrà el turista quan acabi la pandèmia? Donaire explica que els experts contemplen dues hipòtesis radicalment oposades. “D’una banda, hi ha el ‘shock posttraumàtic’. Després d’una situació de tensió, de trauma, la reacció és de por, de desconfiança i, per tant, d’un cert manteniment de les tendències que estem veient durant la pandèmia. És a dir, curta distància, reducció de la mobilitat. Un escenari postpandèmic que s’assemblaria a l’escenari pandèmic”, és una de les possibilitats.

A l’altra costat, hi hauria l’esclat de la mobilitat després d’una situació de molta tensió a nivell internacional i amb gran demanda de canvi, oci i cultura. Una analogia dels “feliços anys 20” que van acompanya la Primera Guerra Mundial. “La incertesa absoluta és saber quina opció serà”. Tot i així, l’expert en turisme intueix que la resposta serà diferent en funció de l’edat, el nivell de renda o les condicions personals, com les parelles sense fills o les famílies.

Una de les tendències amb més probabilitat de mantenir-se és la de l’augment del turisme de proximitat impulsat per la pandèmia. Tot i que abans els catalans buscaven destinacions exòtiques i llunyanes, la crisi sanitària ha fet que es decideixin per municipis propers per passar les vacances. Aquest factor ha arribat per quedar-se? “Depèn de com ho fem ara”, respon de forma clara Jose Antonio Donaire, que subratlla la importància de mantenir aquest tipus de turista. “Tenim l’oportunitat de fer una estratègia de màrqueting per captar una part d’aquests turistes de proximitat que estan venint ocasionalment a l’Alt Maresme pels propers anys”, conclou l’investigador, marcant un repte per la nostra destinació.