Cues d’ara i d’abans

A primers de mes escrivia que el confinament ens fa sentir, en alguns moments, impulsos de revel·lia… Revel·lia per voler sortir a passejar… Crec que ens deuria passar a tots… En aquell estat de confinament, donava la impressió que tenien més dret a sortir a passejar pels carrers els gossos que les persones… I això que aquests animalons surten clarament a contaminar… Ara ja cal canviar el xip… Aquest dissabte davant la farmàcia (on sempre hi ha cues) no hi havia ningú esperant… El meu subconscient es va estranyar; o sigui que ara que ja havíem après a fer cues, resulta que ja no cal?… A la meva memòria hi rescato les cues per anar a comprar petroli (anys 50)… Els del nostre veïnat anàvem a l’Avinguda Jaume Salvador a ca l’Arnau, al costat del blanqueig de can Geli (en aquella època)… Fins i tot alguna vegada havia faltat a l’escola per guardar lloc a la cua… “Mi hijo no puede venir hoy a la escuela por quehaceres domésticos” deia la nota que vaig lliurar al “padre” de la meva classe… És clar que eren altres temps perquè ara els estudiants no poden no anar a classe i només poden sortir en un horari determinat… Per cert, que això també es modifica a partir del proper dilluns… Tot canvia més de pressa que corrent… Espero que no ens tinguem de tornar a confinar… A l’hospital…

Vull tenir un record per en Joaquim Arnau “del petroli”, que l’any 1996 em va permetre fer-li unes fotos pel meu arxiu… Gràcies…

Colo, 16-maig-2020