El calellenc Emilio Morillo reprodueix el far il·luminat en miniatura
El far de Calella dins d'una nou és una de les últimes figures que ha creat el miniaturista calellenc Emilio Morillo. A més de peces de fusta, també fa diminutes obres d'art en les mines dels llapis.
El far de Calella fet de fusta a una escala tan petita que hi cap dins d’una nou. És una de les últimes peces del miniaturista calellenc Emilio Morillo. Malgrat tenir una mida extremadament reduïda, fins i tot està il·luminat: al seu interior hi va posar el llum LED més petit que va trobar, amb un interruptor que permet posar la llum fixa o intermitent.
Aquest petit far està fet de fusta, com moltes de les miniatures que fa. Normalment utilitza fusta de bruc, ja que pràcticament no té porus i és més fàcil treballar-la, que aconsegueix d’una fàbrica de pipes de fumar. Però també fa les seves diminutes obres d’art en la mina dels llapis de fusta. En destaca un tren sortint d’un túnel, una recreació de la part final del Passeig de Garbí, però també els logotips i elements més representatius dels comerços calellencs, una sèrie que va fer ja fa uns anys i que va regalar als seus protagonistes.
Ha fet col·leccions de tot tipus: des de vaixells fins a navalles, passant per animals. Però la figura que més li ha costat -i a la que més estima li té- és un violí, que té el rècord del més petit del món. Tot i la seva mida diminuta, fins i tot podria sonar.
El propi Emilio es fabrica les eines amb les que construeix les seves peces, utilitza cúters i paper de vidre, però el més petit que utilitza són “agulles de cosir aixafades, que poso en un mànec amb el que puc treballar”.
Fa més de 40 anys que l’Emilio es va endinsar en el món de les miniatures -el seu pare ja en feia- i encara a dia d’avui gaudeix creant originals figures. “Fabrico coses i me les guardo, és una afició”, explica el miniaturista, que ja té cinc vitrines plenes exposades a casa, fins i tot “atapeïdes”, afirma. No és per menys, assegura que deu haver fet més de 500 miniatures, “potser mil”.
Malgrat dedicar-hi hores i hores -es pot estar dies per crear cadascuna de les peces-, no es planteja vendre-les. “Quin preu li poses a una peça que trigues 40 i 50 hores a fer-la?”, es pregunta. Però sí que n’ha regalat moltes, especialment a gent gran que hi té un vincle emocional, ja que admet que “sembla que se me’n va part de la meva vida amb elles. Però si se que la té una persona que li té molt de carinyo i la guarda, estic content”.
La seva habilitat l’ha portat a tenir parada a la Fira de Calella i l’Alt Maresme; també va ser un dels artesans homenatjats en la darrera edició. Ara és l’Ajuntament de Pineda qui s’ha interessat per la seva feina i li han demanat part de la seva col·lecció per exposar-la.
