Yulia Melnyk, ucraïnesa que viu a Calella: “tinc els pares i els germans a Lutsk i també família al Donbass”

• Preocupació i impotència dels ucraïnesos que viuen a Calella per la guerra al seu país

Yulia Melnyk té 24 anys. Va venir a Calella fa tres anys i treballa com a professora d'anglès i espanyol a distància per ucraïnesos. Ara la seva vida s'ha aturat de cop.

• A 2.700 km de distància, els ucraïnesos que viuen a Calella pateixen per la seva família, víctimes d’una guerra en la que s’han vist involucrats i que està commocionant el món.

La decisió del president rus, Vladímir Putin, d’envair Ucraïna ha provocat la destrucció de pobles i ciutats, l’èxode massiu dels ciutadans i la mort de centenars de persones. Mentre la guerra es viu pràcticament en directe a través de televisions, ràdios i xarxes socials, els ucraïnesos que viuen aquí no poden fer més que contactar amb els seus familiars per assegurar-se que estan bé, malgrat la preocupació, el patiment i la impotència la tenen a flor de pell. La Yulia Melnyk és ucraïnesa però va venir a Calella després de fer-hi pràctiques en l’hosteleria, li va agradar la nostra ciutat i s’hi ha establert des de fa 3 anys, és professora. Tota la seva família, però, continua al seu país, a la ciutat de Lutsk, a prop de Bielorússia i de Polònia, en una zona on “la primera nit van bombardejar l’aeroport militar”, però temen que les tropes russes tornin.

 “Els meus pares, els meus germans, els meus avis, els meus tiets, tots viuen allà”, explica la Yulia. El seu dia a dia ha canviat radicalment. Han deixat de treballar per col·laborar en la guerra que viu el país. “Els homes estan fent còctels molotov, el meu pare i el meu germà també estan ajudant a empaquetar les coses que els arriben, com menjar, medicaments i roba, per enviar-li als refugiats i als soldats”, una activitat que mai es pensaven que arribarien a fer. Les dones també s’hi sumen “fent xarxes de protecció perquè si els tancs russos entren als pobles tinguin camuflatge”, amb teles que donen les empreses. És el que fa la seva mare des de fa quatre dies.

 Però també té família al Donbass, on es troben les dues ciutats autoproclamades repúbliques, Donetsk i Lugansk. Aquesta zona porta 8 anys en guerra amb Ucraïna. El conflicte ha provocat que perdin la relació amb els familiars que hi viuen.

La vida de la Yulia també ha canviat. Treballa com a professora d’anglès i espanyol a distància per ucraïnesos que viuen a diferents països d’arreu del món i, des que va esclatar la guerra, no ha tornat a fer classes. “Tinc estudiants a ciutats on ara hi ha batalles molt fortes on cremen pobles”, diu compungida.

Als supermercats ucraïnesos encara poden comprar menjar, però degut a la guerra és difícil que hi puguin arribar els camions amb més subministraments. Això provocarà que quedin desabastits en poc temps, quan es vagin acabant les reserves. A les farmàcies ja no hi queden medicaments, “estan buides”, lamenta la Yulia. Per això, s’ha mobilitzat per recollir els productes de primera necessitat i ha llogat una furgoneta per portar-los fins a Barcelona, on hi ha els voluntaris que els traslladen per carretera fins a Ucraïna o, com a mínim, fins als països fronterers, on hi ha milers de refugiats ucraïnesos, i des d’allà intentar arribar fins a les ciutats del país que més ho necessitin. És l’única forma en la que pot col·laborar des d’aquí.

La Yulia confia en els soldats que estan defensant Ucraïna, sap que “fan el que poden”, malgrat molts dels combatents són persones que mai havien agafat una arma anteriorment. Al davant tenen les tropes russes, que “han disparat a guarderies, aquest matí han matat a una família que anava per la carretera, tres adults i dos nens. És horrorós”. Un conflicte que no ha portat més que destrucció a una població que intenta resistir com pot, fugir de la guerra i sobreviure.