• Elena és ucraïnesa i viu a Calella, afirma que “Putin és perillós, cal aturar-lo”

• Els seus pares viuen a Donetsk, on porten en guerra des de fa 8 anys

Elena Demianenko va fugir de la guerra ucraïnesa fa anys. Vivia a Donetsk amb la seva família i, quan va esclatar el conflicte, va marxar. Donetsk és una de les autoproclamades Repúbliques Populars, situada al Donbass, una zona que porta en guerra des del 2014. Ara viu a Calella, però allà hi té als seus pares. Per ells, la invasió russa no ha estat un gran trasbals, després de 8 anys en guerra ja “estan acostumats”, explica.

El seu fill, en canvi, viu a Kíev. La mare relata que la situació “és molt complicada. Ell té diabetis però totes les farmàcies estan tancades i no pot aconseguir insulina. El transport públic no funciona, només pot viatjar amb taxi. També hi ha pocs aliments perquè Kiev està rodejat” per les tropes russes, on es lluita a cada carrer. Però ha decidit no anar als refugis antiaeris, el toc de queda que ha estat en vigor des del dissabte fins avui l’ha passat a casa, veient per la finestra com passen els vehicles militars pel carrer i escoltant les alarmes antiaèries.

Des d’aquí, l’Elena pateix enormement per la seva família. “Des del dia 24 de febrer jo no visc”, admet compungida. Els amics que té a Ucraïna passen les nits, des de les cinc de la tarda fins les nou del matí, refugiats en un pàrquing. “Putin és perillós, cal aturar-lo. És pitjor que Hitler. Hitler es va matar, però Putin vol matar a tothom”, lamenta la ciutadana ucraïnesa resident a Calella.

Llarg conflicte a Donetsk

Els seus pares, d’edat avançada i amb mobilitat reduïda, segueixen a Donetsk. L’Elena explica que “fa 8 anys, van entrar les tropes russes amb armes, van agafar el territori i com teníem un president dolent, que va marxar al 2014, no teníem govern ni res”. Al Donbass hi ha diverses sensibilitats. Ella corrobora que “hi ha gent que volia pertànyer a Rússia, però som ucraïnesos, tenim passaport ucraïnès. Si a algú no li agrada el seu país, pot agafar les maletes i marxar a Rússia”. De fet, assegura que Rússia és l’únic país al qual es poden dirigir, ja que Ucraïna no els permet moure’s pel país lliurement malgrat ser el mateix territori. “Els meus pares no poden anar a Ucraïna. Com és possible? On és la llibertat i la democràcia? Cap a Rússia poden anar, cap a Ucraïna no”, exposa l’Elena. En aquests vuit anys de conflicte, han mort 14 mil persones.

I la guerra s’ha estès ara a tot el país, sense que els ciutadans se’n sàpiguen avenir. “No pensàvem que el 24 de febrer començaria aquesta guerra tan forta. Ells van començar a parar tots els cotxes, es tapaven amb màscares. Són bandolers”, afirma compungida. Des d’aquí no pot fer més que estar enganxada a les notícies que arriben des del seu país, seguint les cadenes ucraïneses i resant perquè tant el seu fill com els seus pares sobrevisquin a la situació més dura que es pot viure: una guerra desfermada.