L'Anna Mazhnik és una de les milers d'ucraïneses que han hagut d'abandonar les seves vides per culpa de la guerra. Ara s'allotja a Calella a l'espera de poder tornar a casa.

• Desenes d’ucraïnesos dormen a hotels de Calella esperant que les bombes deixin de caure al seu país. L’Anna és una de les persones que ha arribat a la ciutat i que està ajudant a organitzar el material humanitari i els refugiats que arriben.

L’Anna Mazhnik és una noia ucraïnesa de 29 anys que ha deixat enrere la guerra al seu país i es refugia en un dels hotels habilitats a Calella. Vivia a Kíiv, on treballava com a xef a un restaurant. El dia 24 de febrer, quan les tropes russes van començar a atacar Ucraïna, va sortir de casa corrents, “només amb un xandall, xancles i el passaport”, explica, sense temps per posar-se els mitjons, cap al refugi antiaeri de l’edifici on vivia la seva germana. El dia següent, amb dues germanes i el seu nebot de 2 anys, van decidir sortir del país i van anar en cotxe fins la frontera. Van trigar quatre dies en arribar-hi, un trajecte que normalment es faria en set hores, degut a l’allau de persones que intentaven fugir dels atacs.

Però no tota la seva família està resguardada. El seu marit i els de les seves germanes formen part de les defenses territorials que ajuden a abastir de menjar als civils que han decidit quedar-se a Ucraïna. Els seus pares s’han quedat a Khàrkiv, on hi tenen una petita cadena de restaurants. Però no queda cap en peu. “Han bombardejat els 5 restaurants de la meva família”, lamenta. Mostra un vídeo de com ha quedat l’últim, que ha resistit fins aquest cap de setmana. Ara està ple de runa i només queda el rastre d’alguna cadira.

A Ucraïna també s’hi han quedat els seus nebots, de 2 i 7 anys, que porten gairebé un mes sense sortir del soterrani de casa seva. Ben a prop hi va caure un míssil fa dos dies.

“Estan esborrant la meva ciutat, Khàrkiv, del mapa”, afirma abatuda. “Nosaltres vivíem com la gent d’aquí, anàvem a les botigues, treballàvem, anàvem a passejar, naixien els nens… i en un dia s’ho van emportar tot”. La vida de milions de persones va canviar per la decisió d’un polític des del seu despatx. Una decisió que ha provocat la mort de centenars de persones i la destrucció de tot el que coneixien.

Organitzant el material i els refugiats que arriben

Ella i les seves germanes van travessar Polònia, Alemanya i França en cotxe fins arribar a Calella. Per no quedar-se amb els braços creuats i col·laborar, ajuda a recollir el material que els arriba, majoritàriament menjar, roba i productes d’higiene, i a organitzar els nous refugiats. Una sala de jocs infantil de l’hotel s’ha convertit en un magatzem en el que guarden tots els productes. Però també contribueix amb els altres hotels on encara no estan ben organitzats.

El restaurant on ella treballava com a xef, una cadena de 7 establiments ubicada a Kíiv anomenada “Tut bude”, està fent entre 500 i 100 àpats diaris pels metges i els infants dels hospitals. Tothom a Ucraïna s’ha bolcat en ajudar de la forma que pot.

L’Anna no sap què farà en els pròxims dies. No sap quan podrà tornar a casa. Està convençuda que aquest horror acabarà aviat i que Ucraïna guanyarà. No en té dubtes. Pel moment, es quedarà a l’hotel calellenc, des d’on diu que “vull donar les gràcies a tots els espanyols que ajuden i ens donen suport perquè ara estem aquí i ens estan donant menjar, bolquers pels nens petits… moltes gràcies”.