Un anàlisi emocional del consistori
Coses que passen al ple municipal
La setmana passada va haver-hi ple a l’Ajuntament de Calella. Al ple es diuen coses, però també hi passen coses. Avui ens fixarem en les coses que passen però no es diuen. Per exemple, sobre que el senyor Torres no prengués la paraula, més que en una ocasió per un tema de la seva regidoria, seguretat ciutadana. Com a portaveu del govern, sempre havia tingut moltes intervencions i molt llargues. Ha quedat mut de cop o el canvi d’alcaldia ha trastocat els papers al ple municipal.
Una altra cosa que va passar és que després de dos anys sense públic, una persona d’una associació de veïns va fer una única pregunta que l’alcalde va evadir dient que li contestaria per escrit. Aquesta associació de veïns havia reclamat reiteradament que els plens fossin presencials per poder fer les preguntes en directe públicament i esperaven la resposta també en directe i de forma pública, perquè era d’interès general.
Volien saber per què l’Agència Catalana de l’Aigua havia denegat una subvenció de 480.000 euros pel cobriment de la Riera. He sabut que la resposta que ha rebut l’associació de veïns és, textualment, “per criteris tècnics”. És a dir, una resposta que no respon. Una no resposta. Lliurar una documentació fora de termini es pot considerar un criteri tècnic?
Un punt d’interès del ple va ésser l’aprovació del Pla de Transició Energètica, amb tres objectius. A curt termini: perquè l’any que ve hi ha eleccions i queda molt bé. A mig termini: el 2030 s’han de reduir les emissions de CO2 un 50%. A llarg termini: al 2050, emissions zero de CO2. He de dir que personalment felicito que s’hagi aprovat el pla, però que té un cost de 9 milions d’euros que ni hi són ni se’ls espera.
I finalment, es va aprovar el Pacte Municipal per defensar l’ús del català a Calella i aquí si que hem de dir que el senyor Gomis de Ciutadans va començar a reinterpretar la realitat d’acord a la seva ideologia anticatalanista i va arribar a dir que la defensa de l’idioma és una matraca, una murga, un xurro. També va dir que a un familiar seu l’havien obligat a aprendre el català en 7 dies a l’escola catalana.
Afortunadament, tant l’alcalde com l’oposició (no així el PSC), el varen reprendre pel to i el contingut fals de les seves paraules, basades en falsedats al servei d’un discurs d’odi a Catalunya. Si el discurs d’odi passa a ser un delicte d’odi, l’Ajuntament de Calella estaria en l’obligació de portar el tema al jutjat, institució que el senyor Gomis va posar a la seva boca repetides vegades durant el ple. Senyor Gomis, la nostra llengua és la nostra pàtria, si s’ataca la llengua s’ataca a Catalunya i, per extensió, als Països Catalans.
També es va aprovar una moció demanant el compliment d’un projecte de recuperació de la bassa del Pati de l’Ós que s’havia deixat de banda contradient les bases dels Pressupostos Participatius. L’equip de govern ha dit que demanarien una subvenció al fons Next Generation. Els Pressupostos Participatius en surten totalment devaluats.
Van passar més coses al ple, amb el nou alcalde accidental ha millorat el to i la relació amb l’oposició. A veure quant de temps dura, tant l’alcalde com la bona relació.
Salut per a tothom.
