Dos anys sense un dels voluntaris més estimats a Calella, Dídac Rey

• Dídac Rey és recordat pel seu amor al bosc i a la natura, com un exemple de voluntariat per la seva tasca al capdavant de l’ADF.

Avui fa dos anys que va morir Dídac Rey, un calellenc molt vinculat tant a la nostra ciutat com a altres municipis veïns per la seva tasca com a Cap Operatiu de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de l’Alt Maresme, on hi va estar durant 25 anys. La seva passió pel bosc i la natura el va portar, juntament amb un grup d’amics, a fer trobades regulars per cuidar-lo, unes reunions que, sense pressa però sense pausa, es van acabar convertint en la llavor de l’ADF. Temps després, l’ADF es va professionalitzar i s’ha convertit en un cos que col·labora amb els Bombers en les tasques d’extinció d’incendis al bosc, una tasca que va liderar Dídac Rey i amb la que estava totalment compromès. “Per ell, l’ADF era la seva segona família”, admet el seu fill, Carles Rey.

Dídac Rey va ser un dels impulsors de l’ADF a l’Alt Maresme.

Rey va obrir l’ADF als municipis on actuaven, col·laborant en els dispositius de seguretat dels esdeveniments socials, com la cavalcada de Reis o de Carnestoltes, les festes majors i els correfocs, i de les proves esportives, com l’IronMan. També va ser Cap Operatiu del Maresme.

Per la seva trajectòria en la lluita contra els incendis i en favor de la protecció de la Natura, Dídac Rey va guanyar el guardó Roure de Plata, un premi honorífic de part dels dos Consells Comarcals que formen la Federació ADF Maresme, que són el del Maresme i el del Vallès Oriental.

També va impulsar que les ADF tinguessin una cançó, que es va vincular estretament al territori en triar una sardana. S’anomena “La Natura és nostra Mare” i la va composar el músic pinedenc Joaquim Soms, el compositor de sardanes més veterà. A diferència de la resta de sardanes, aquesta té lletra.

Les ADF tenen una sardana gràcies a la intervenció de Dídac Rey.

Els més de 25 anys que ha dedicat a l’ADF han estat sempre de voluntariat, un temps que li ha dedicat de forma altruista i pel que s’ha convertit en un exemple a seguir en el món del voluntariat. Però aquest temps el va perdre de destinar-lo a la seva família, que el va trobar a faltar durant les seves sortides.

La seva família destaca d’ell els valors que tenia i que el caracteritzaven: la sinceritat, la generositat i la seva capacitat d’ajudar a tothom. Un ciutadà exemplar que pensava més en els altres que en el seu propi interès, que no valorava els diners sinó la forma de ser de les persones. Uns valors que ha inculcat als seus fills. “Des de petit em va inculcar que fos bona persona, que tingués respecte a la gent i que construís en positiu”, recorda el seu fill.

A Calella també era conegut per recollir els cartrons fent el porta a porta en els comerços, una feina en la que també va intentar ajudar: fent de nexe amb diversos propietaris d’establiments hotelers perquè aconseguissin una premsa per compactar els cartrons i que no haguessin de passar molta estona per recollir-los.

Després de tots els seus anys d’activitat, en ple confinament i havent-nos arrabassat la llibertat, Dídac Rey va patir una aturada cardiorespiratòria que li va treure la vida massa aviat, sense permetre-li gaudir de la seva jubilació i de la seva família a temps complet.