Motius – sobrenoms
A vegades també és interessant repassar i donar a conèixer escrits, reflexions i comentaris que podem trobar als llibres que parlen de la nostra ciutat… Avui ho faré copiant texts de Josep-Esteve Bartrina i Vilaró, que podeu trobar sencers a la publicació “Calella Típica II”, que amb el nom de Pàgines Viscudes, va recopilar Lluís Campeny i Coll, dels calellencs Josep Andreu, Josep-Esteve Bartrina i Jaume Marxuach…
El senyor Bartrina, amb el nom genèric “El nostre carrer”, fa un recorregut per tot el veïnatge d’aquella zona… M’ha cridat l’atenció, però, l’apartat “Els motius de bon nom” en el qual esmenta que cap altre carrer de Calella fou il·lustrat amb un florilegi tan copiós i inspirat de motius de bon nom dedicats als veïns… Remarca que quan el motiu perd el seu fitó personal, queda travat a les famílies… Els “Can” substitueixen els “En”… Els de “Can Coca”, “Can Xonu”, “Can Patata”, “Can Mal de Ventre”, “Can Bufa”… La “Tirinària” i el “Mullero” foren dos àlies ben coneguts… Mossèn Norat era anomenat popularment “Mossèn Baloi”…”Can Panxona” i en “Pere Pa” foren dos altres motius domiciliats en el carrer… Ningú no estava content del sobrenom que li havien posat… Però ningú dels afectats anomenava els altres pels seus veritables cognoms de pila… Altres motius de la resta de població sortien en les converses entre pescadors : “En Llamp d’Estiu”, l’”Escapat de l’Am”, els de “Can Cacarró”, el “Pato”, en “Mal Ànima”, el “Músic d’Orella” i d’altres que diu no recordar… Fa referència també a la drogueria (colmado selecte) “Can Rodona” i al “Senyor Anton” un honorable botiguer de betes i fils, al qual ningú no posà mai cap àlies… Tota una lliçó de memòria, coneixença i records pels veïns d’aquell carrer (Bartrina) que unia (i uneix) la Plaça de l’Ajuntament (Constitució, etc…) amb el carrer de Mar (Anselm Clavé)…
De fet, tots coneixem motius, àlies, i bons (o mals) noms d’altres generacions i més actuals, però aquests són els que ell esmenta en el seu comentari… Llegiu-lo, és molt interessant i enriquidor…
Us deixo la mateixa imatge que il•lustra aquest apartat del llibre, un dibuix de Josep Camps de l’any 1983.
Colo, dijous 24-març-2022
