Amb aquest servei de Rodalies no anem enlloc
És simptomàtic que mentre escrivia aquesta columna, per “rajar” del servei de Rodalies de la RENFE, m’hagi topat amb un tuit que explicava com un comboi de Rodalies aturat a Llinars del Vallès s’havia incendiat. L’autor del tuit denunciava que les portes no s’obrien i els vagons s’havien omplert de fum, amb les corresponents escenes de pànic i el perill d’asfíxia que això suposa, i que sortosament se n’han sortit trencant els vidres. Davant d’una notícia així, comparteixo 100% les paraules que aquest senyor ha triat per iniciar la seva piulada: “El pèssim servei de Renfe ens acabarà matant”.
El que ha passat a la R2 a Llinars podria haver passat en qualsevol altre línia del servei de Rodalies. Per què ha arribat un punt en què és tan greu la situació que no s’aguanta per enlloc. De fet, la manca d’inversió i de planificació ha deixat en una precarietat tal les usuàries i usuaris d’aquest transport, que hom no es pot explicar com ningú encara no ha gosat posar remei a aquest despropòsit.
La cosa empitjora, i la gent del Maresme ho sabem molt bé, quan tota una flota de combois que fa que funcionen anys i panys, amb una manca de manteniment i de renovació que clama al cel, ha de circular per unes vies ubicades en una costa que tossudament, llevantada rere llevantada, posa en qüestió la idoneïtat del traçat o la protecció actual d’aquest.
Permeteu-me afirmar categòricament que és totalment impossible que una empresa com la Renfe, amb enginyers de primera a les seves files, desconeguin aquest problema i no comptin amb recursos per cercar solucions. Senzillament: no m’ho crec. Ull! Que no dic pas que la solució sigui fàcil, però si mai ens hi posem… El que no pot ser de cap de les maneres és que omplim la tela de pedaços i deixem el vestit sense acabar, anant mentrestant en pilotes.
Sota el meu punt de vista, el tema és suficientment important com per no fer-se trampes al solitari ni enganyar al personal. A la gent no se li pot seguir dient que fer les millores que calen té un preu molt alt i moltes vegades inassolible, quan estem farts de veure imatges de trens nous d’alta velocitat que no agafa ni el tano -i que costen més calerons que els nostre Rodalies- arribant a estacions fantasmes on ves a saber qui hi viu. Quant a la millora que suposaria el traspàs íntegre de competències sobre la xarxa ferroviària és inqüestionable i a més una qüestió de país; tot i que de vegades tinc els meus dubtes, veient el tipus d’inversions per les quals aposten els actuals inquilins de la Generalitat. En qualsevol cas, a Catalunya, senyores i senyors, tenim un autogovern -macarrònic però el tenim- i uns pressupostos generals de l’Estat aprovats amb unes contraprestacions que la Generalitat ha de vetllar perquè s’acompleixin. Prou ja d’amagar el cap sota l’ala i arronsar les espatlles com si res es pogués fer. Perquè cada cop que algú de dalt es fa l’orni, un usuari de Rodalies puja a un tren ple a vessar, amb una freqüència insuficient, impuntual, imprevisible i poc segur.
Val a dir que amb aquest panorama seria molt desitjable que la ciutadania s’autoorganitzés i reclamés allò que és seu. Esperem que iniciatives com les que va posar en marxa el moviment juvenil Batec prosperin i que neixin d’altres que ajudin a visualitzar l’enorme problema que tenim les usuàries i usuaris de Rodalies. Perquè essent el tren un mitjà de transport públic que esdevé una alternativa real als greus problemes de sostenibilitat que el planeta pateix, no té sentit que no es cuidi el servei que dóna en les distàncies curtes i que no se’n potenciï l’ús en les llargues.
I respecte a les Rodalies, la mobilitat i el transport públic en general, permeteu-me acabar amb un SOS com a ciutadana de Calella a les autoritats locals. Ja sabem que vostès no són responsables del pèssim servei de Rodalies, però són l’administració més propera que tenim. Pensin que les persones que vivim en aquest municipi i que fem servir el transport públic per a desplaçar-nos estem deixats de la mà de Déu. Si la Renfe és un desastre, facin força amb d’altres poblacions afectades de la comarca i cerquin solucions perquè tot plegat millori. Mancomunin serveis: busos, carrilets, el servei de bicicleta tantes vegades demanat entre poblacions veïnes per cobrir distàncies curtes… Trobin alternatives. Parlin amb els serveis de línies de bus interurbà per obtenir-ne una major freqüència de pas. I ja que estem, desenvolupin la mobilitat interna, connectin millor la ciutat, escoltin el veïnat dels Codina quan reclamen més mitjans per a desplaçar-se. Apostin per millorar la xarxa de transport públic per anar buidant progressivament de cotxes els nostres carrers i ajudin a fer de Calella una ciutat més amable, gaudible i sostenible.
