NEC: Nits d’Estiu a Calella
Disculpeu-me el joc de paraules per encapçalar aquest escrit. No parlaré de música –sempre agradable–, dels concerts que es fan al far de Calella o al Parc Dalmau per amenitzar les caloroses nits carregades de xafogor estiuenca que ens atabalen, sobretot a l’hora del descans…, tot i que sí que faré referencia, justament, al fet de “descansar” a les nits del nostre municipi.
En primer lloc una reflexió general: Calella és una ciutat turística? Si la resposta és afirmativa, cal pensar que això comporta que hi arriben un munt de persones que venen de fora –alguns de Catalunya i Espanya, altres de països forans– a passar les seves vacances. I es clar, “fer vacances” vol dir gaudir del que ofereix l’entorn. I què ofereix Calella a les nits? Bars i terrasses, carrers per on passejar, restaurants, espais per estar fent petar la xerrada, una platja esplèndida per passar les hores més fresques del dia al costat del mar…, és a dir, Calella ofereix vida nocturna. Certament, haig de dir que aquesta vida nocturna ha canviat molt en relació a anys pretèrits, quan molts carrers estaven plens de pubs, bars musicals i discoteques. En aquells anys (sobretot anys 70 i 80) a Calella es vivia més de nit que no pas de dia. Avui, però, ja no queda res d’aquella oferta nocturna (i no diré res de si és millor o pitjor així o llavors). El cert, però, és que encara hi ha vida nocturna. Més calmada, segurament, però igualment animada i “viva”. I això comporta, sense cap mena de dubte, sorolls en forma de crits, de parlar amb veu alta, de portes que s’obren i es tanquen, de vehicles que van amunt i avall i, a partir de determinades hores, persones més o menys begudes, caminant pels carrers, alguns en recerca del seu lloc de pernoctació i altres allargant l’aventura del dia. Per suposat, hi ha carrers que tenen mes soroll que d’altres. Això sempre ha estat així. I si et toca dormir en un d’aquests carrers amb soroll…, doncs dormir pot esdevenir un problema.
I encara ho és més si es té en compte que a les nits els camions que recullen la brossa passen a fer la seva feina. I de soroll en fan molt. Més molèsties i més dificultats per dormir. I per rematar-ho, a primeríssima hora de l’albada, quan representa que les alegries dels noctàmbuls s’han acabat…, és l’hora de la màquina netejadora que fa tot el soroll del món i que no té cap mena de mania en anar a poc a poc si és possible. Arribats a aquest punt, la nit ja s’ha acabat i dormir ha estat poc més que una proesa. Aquestes són les nits de Calella (NEC).
Apunto que dormir a l’estiu amb la finestra oberta no és una obligació ni un dret, però és una manera de poder afrontar la xafogor que fa a la costa. I a més a més, no és obligatori tenir aire condicionat –que permetria tancar les finestres i no suportar tant soroll–, sinó que és una possibilitat que alguns veïns tenen i altres no. El què sí és important és el dret a poder descansar en unes mínimes condicions. I això a Calella, ara per ara, és força difícil en algunes zones o en alguns carrers.
Com a calellenc de tota la vida, ja hi estic acostumat, tot i que si veig que hi ha situacions que no es poden aguantar, em queixo, òbviament. Ara bé, em crida l’atenció –molt– l’actitud de persones nouvingudes que venen a Calella a viure des de fa poc temps i posen el crit al cel perquè no poden dormir per culpa del soroll ambientat. Però, que no varen preguntar on venien a viure abans de comprar l’apartament vacacional o la casa? A aquests –sovint molt bel·ligerants–, els diria que ja els està bé per no comprovar-ho abans. Ara que no es queixin més enllà del què pertoca per les molèsties que, segurament, sí que es podrien minimitzar.
En fi, les NEC calellenques són ja un “clàssic” dins els estius locals. Passen els anys i els problemes perviuen, potser amb menys força, però hi són presents encara. Això és la Calella turística que tenim i el peatge que ens toca pagar. La pregunta és…, fins quan?
