Escriptors

L’altre dia, un diumenge d’aquests de confinament municipal, vam sortir a dinar a un restaurant de confiança i una persona coneguda de la taula del costat (evidentment situada a la distància adequada) em comenta que, de tant en tant, llegeix els meus escrits al Facebook… Llavors em diu “no ho sabia pas que fossis escriptor”… Què més voldria, li vaig contestar, només m’atreveixo amb quatre ratlles mal comptades… De fet, el títol d’escriptor no ho se pas si existeix… Generalment els que s’hi dediquen solen tenir carreres de periodisme o de lletres… També hi ha metges, advocats o notaris que escriuen… I també molts aficionats, gent que no els tremolen les cames ni s’amoïnen davant un full de paper en blanc… Hi ha motius de sobres per escriure i comentar temes de la vida real o bé inventar qualsevol història que us passi pel cap… Tot és començar, si ho proveu només tindreu dificultat per trobar les primeres paraules, i quan les tingueu deixeu-vos anar i els dits es passejaran lliurement pel teclat impulsats pel vostre cervell… L’arrencada és un pèl difícil, però després tot funciona sol…

Des de petit, sempre m’ha agradat això de combinar lletres, paraules i frases (també imatges) per imaginar, inventar i construir un text (una foto o una pel·lícula) que es pugui llegir i entendre… Records, històries i sentiments són temes interessants que em satisfà comentar i compartir… És una forma de deixar un petit rastre de memòria… I me’n aprofitaré mentre pugui… Per cert, donem la benvinguda al planeta Mart, que aquests dies està de “overbooking”…

Colo, divendres 19-febrer-2021