Festes de Nadal: festes religioses o festes secularitzades?

2022-12-15T13:10:40+01:0015/12/2022|

No és la primera vegada que escolto que en una escola no se celebrarà el Nadal perquè és una festa religiosa i això pot ofendre als que no són catòlics o que un ajuntament diu que no posaran el pessebre perquè és una representació religiosa… i altres afirmacions semblants.

No ens enganyem, les festes de Nadal, amb totes les representacions simbòliques que presenten, tenen un origen religiós catòlic. Negar l’evidència no servirà de res. Ara bé, el “significat” es manté en el format religiós o ja ha ultrapassat aquest i té un fort component de tradició “secularitzada” (és a dir, sense connotacions religioses tant evidents)?

Per una part de gent, els que es consideren practicants de la fe catòlica, sembla prou clar que es manté el caràcter religiós. No crec que ningú ho posi en dubte. Com penso que, a aquestes alçades del segle XXI, molts ja no són practicants ni creients…, però segueixen vivint i gaudint d’unes tradicions que tenen un component social. Les festes de Nadal, per a moltes persones, han esdevingut un període de vacances -molt evident en l’àmbit educatiu-, però també en sectors professionals i empresarials. Són, simplement, uns dies de vacances, on s’aprofita per fer reunions familiars…, que no sempre tenen a veure amb cap celebració religiosa. En això consisteix un procés de secularització de tradicions religioses (com la Setmana Santa, per posar un altre exemple).

Es mantenen tradicions com el tió, el sopar de Nit Bona, el dinar de Nadal i de Sant Esteve (aquest menys) i els reis. Per a moltes persones són “l’excusa” per reunir-se, conviure unes hores o dies amb la família que durant la major part de l’any es troba disgregada, per fer-se regals (tió i Reis) i, sobretot, per recuperar un cert esperit de fraternitat social. A més a més, en els darrers anys s’hi han afegit algunes tradicions no estrictament catòliques, encara que sí cristianes (no és ben bé el mateix), com el Pare Noel o Santa Claus (tradicions del món anglosaxó i nòrdic). En tots els casos, són eufemismes per celebrar festes en família, amb els amics o amb els companys de treball.

Però a més a més, les festes de Nadal s’han convertit -si no ho eren ja-, en símbol de pertinença a una cultura, la occidental, que per mitjà de les tradicions religioses, mostren uns determinats valors de la cultura europea i de bona part de països que no es troben a Europa però que tenen les seves arrels en els colonitzadors europeus. Tradicions religioses que esdevenen referents culturals seculars i que ajuden a identificar-se com a pertinent a uns determinats valors. Tot plegat, en contraposició amb altres manifestacions culturals d’altres països i d’altres religions.

Per això -i tenint en compte el què s’acaba de dir-, té sentit renunciar a aquests símbols? Té sentit perdre una part de la identitat cultural per no ”ofendre” a altres identitats culturals? És que potser les altres cultures i tradicions -seculars o religioses-, han renunciat a les seves manifestacions per no “molestar” a les de base catòlica? Crec que estem confonent les coses a un nivell de ridiculesa ben pensant i políticament correcte…, sense entendre el veritable significat del què representen les tradicions -tinguin l’origen que tinguin-.

En aquest sentit, doncs, defenso que cal mantenir tant com sigui possible i sense intentar renunciar a ser qui som, les tradicions de la nostra cultura -tinguin l’origen que tinguin-, i enfortir-les en un món globalitzat que, a poc a poc, torna a reclamar la preeminència de les singularitats dels grups, comunitats o cultures que conformen la gran societat mundial. Mantenir la pròpia identitat no va contra cap altre identitat…, tot el contrari, ajudar a saber d’on venim, qui som i com ens volem relacionar amb les altres identitats culturals, religioses i ètniques.

Tot el que no sigui entendre això és fer el ridícul i no té res a veure amb el respecte envers les altres cultures i tradicions.

Comparteix el contingut!

Go to Top