Els Pastorets

Igual que a moltes altres ciutats, aquella funció nadalenca que en diem “Els Pastorets” ha servit, entre altres moltes coses, per incentivar l’instint teatral de molts joves aficionats a la interpretació… Dins dels més veterans sempre hi hem trobat anècdotes i bons consell cap al planter, que en moltes ocasions s’han transformat quasi en acudits… Ara en vull recordar un que em fa retrocedir fins els anys 60, quan amb els amics i amigues formàvem part del grup de pastors i pastores, o millor dit “d’extres”, en general… La nostra escena principal era sortir a fer “la passada fluixa” acompanyats de la parella amb la qual hi teníem una relació més estreta… Coses del jovent d’aquells anys… Doncs bé, l’anècdota ens la va fer en Serapi (no recordo el cognom) un molt veterà actor de Joventut Artística que abans de començar la funció ens va dir “Avui faré de pastor sord, o sigui que estaré en escena però com si no hi fos, vosaltres m’heu d’acompanyar a fer els moviments per l’escenari perquè jo no oiré res”… Ens ho vam agafar de broma, però a l’acabar la primera escena dels pastors, baixava el teló i ell no es movia… i no es movia!!!… Vam haver d’anar a buscar-lo i portar-lo cap a dintre l’escenari… I així durant tota la funció… En acabar l’obra, mentre ens canviàvem de roba, ens va dir “¿Què us ha semblat la meva actuació?”… Realment va “crear” el personatge d’un pastor sord, com no n’he vist mai més cap… El que no ens va quedar clar és si el públic va ser prou conscient de la seva gran interpretació… De riure, però, veient les peripècies de dalt l’escenari, si que se’n van fer un fart…

La foto d’avui és d’un altre genial intèrpret, Lluís Roure, un Jonàs molt entranyable i entremaliat…

Colo, dijous 03-desembre-2020