Dormir, somniar, estimar… viure!!!

Que la vida és un somni ja ho deia Calderón de la Barca… Per a molts, però, això no és del tot veritat, perquè aquesta vida, aquest somni, moltes vegades es converteix en un malson… Una “pesadilla”, un mal viatge que transforma el camí individual que ens ha estat concedit per algú o simplement per la naturalesa, convertint-lo en una lluita comuna i conflictiva depenent del lloc on la sort t’ha portat néixer… Segons com, et tocarà lluitar per aconseguir el més mínim dret i llibertat, o bé tindràs una vida rica i relaxada… Uns demanaran un canvi ràpid de dimensió, de passar ràpidament el portal del futur, mentre uns altres faran el possible per allargar tant com puguin la seva estada en el món que coneixem… Per molt que ho intentem, cap de nosaltres quedarà per llavor; sí que potser quedarem en el record i ho farem transformats en cendres o fertilitzant orgànic, perquè sigui estudiat i analitzat per futures generacions…

El comentari d’avui m’ha sortit així de poètic… No ho recordo, però és possible que un malson hagi fet possible allò de “és quan dormo que hi veig clar”… Somiem, estimem, “imaginem” tot allò de bo que podríem compartir…

Colo, divendres 26-febrer-2021