Una calellenca denuncia la mort del seu gat per l’estrès causat pel soroll dels petards

• La pirotècnia té efectes molt negatius en els animals. En els gats, l’estrès que els genera el soroll dels petards els pot fer desenvolupar una malaltia anomenada lipidosi hepàtica, que provoca l’acumulació de grassa al fetge. És el que ha viscut una calellenca amb el seu gat, que va morir 48 hores després de la cavalcada de Reis, pel que demana conscienciar sobre aquesta situació i apostar per noves tècniques d'espectacles lluminosos sense l'impacte sonor.

Els petards i els focs artificials són habituals en moltes celebracions, però no tothom ho passa bé degut al soroll que fan. Els animals són els que més ho pateixen, pel que sovint els seus propietaris els mediquen quan arriben dates com Sant Joan. El cas més extrem és el que ha viscut una calellenca després dels focs artificials que anunciaven l’inici de la cavalcada dels Reis d’Orient: el seu gat, de nom Horus, va morir en menys de 48 hores després d’emmalaltir per l’estrès que li van causar.

“Cada vegada que hi havia petards, la bestiola se m’estressava tant que m’emmalaltia de lipidosi hepàtica felina i es passava mesos malalt”, explica. La lipidosi hepàtica provoca l’acumulació de lípids (grassa) al fetge. Un dels desencadenants més comuns d’aquesta malaltia és l’estrès, que fa que el gat deixi de menjar i s’aprimi de forma exagerada, també canvia el color de la pell i les mucoses, que prenen un to groguenc. Tot i que els gossos poden arribar a estar un dia sense menjar, en el cas dels gats els veterinaris afirmen que cal portar-lo de forma immediata a un centre perquè la vida de l’animal pot estar en risc. Era el problema de l’Horus: “un gat que normalment pesava 8 quilos se’m va quedar en 5 quilets”.

El gat, de 4 anys, havia patit aquesta malaltia tres vegades i la seva propietària ha comprovat que cada vegada l’ha desenvolupat després de les celebracions en què hi ha hagut petards: dos cops per la Festa Major de la Minerva, en els anys 2021 i 2022, i l’última va ser per la cavalcada, quan encara no s’havia acabat de curar. En les dues primeres ocasions van haver “d’obligar-lo a menjar, l’havíem d’agafar entre me mare i jo i donar-li de menjar amb una xeringa durant mesos”, però “aquesta vegada ens ha marxat en menys de 48 hores”, lamenta, tot i tenir a casa l’exemple d’un altre gat que en un parell de setmanes ha tornat al seu estat normal.

És conscient de la tradició que suposa la pirotècnia, però recorda que “fa mal tant als animals com a persones molt sensibles i amb malalties com Síndrome de Down. A mi mateixa també em fan por”. També afirma que “a la majoria de gent els atrau més la llum i les formes que el soroll”, pel que vol conscienciar sobre l’ansietat que provoquen i proposa apostar per “tècniques noves com drons, que són encara més visuals i menys invasius”.

La propietària de l’Horus té tres gats més i una gossa; aquesta última també té molta por dels petards i pren medicació. En el cas de l’Horus, no van arribar a temps a donar-li cap tipus de tractament per calmar-lo en episodis en què la pirotècnia l’afectés. Viu al carrer Turisme, ben a prop de la zona on es llença la pirotècnica de la cavalcada, i afirma que “les traques de petards que es tiren a la zona final de la Riera ressonen com si fossin vertaderes bombes”.

Sant Joan és una altra de les dates que més pateixen els animals de companyia degut a la quantitat de petards que es llencen.