El “16” de Gasol, història eterna dels Lakers
Els aficionats del bàsquet ja tenim una altra data marcada per la història: el 8 de març de 2023, el dia en què els Lakers van retirar la samarreta de Pau Gasol. Ja mai més ningú podrà dur el número 16 als Lakers. Pau Gasol és història viva del bàsquet català i mundial. La franquicia va penjar el número de Gasol en una cerimònia durant el descans del partit que va enfrontar a la franquícia californiana i els Memphis Grizzlies, un altre dels equips on el de Sant Boi va jugar.
El Crypto.com Arena es va vestir de gala, els 18.997 seients es van vestir amb la ja samarreta retirada de Pau Gasol, i al descans del partit contra els Grizzlies va arribar el moment més esperat per a tots els aficionats del bàsquet.
Eren al voltant de les 5:00h de la matinada, hora catalana, quan passava això:
El moment en què els Lakers retiraven per sempre més el dorsal número 16. Un dorsal que mai més cap jugador dels Lakers podrà tornar a lluir. El pivot de Sant Boi ha tornat a escriure una pàgina d’or a la història del bàsquet mundial. I sobretot al bàsquet català: s’ha convertit en el primer català en tenir la samarreta retirada a la millor lliga de bàsquet del planeta.
Tot va començar el 2001 a Nova York, a més de 10.000 km de Sant Boi de Llobregat, ciutat on va néixer. L’exjugador del Barça va ser seleccionat en el número 3 del Draft per Atlanta Hawks, tot i que va ser traspassat als Memphis Grizzlies, on va jugar sis temporades i mitja i on ja va aconseguir alguns rècords a la franquícia, com per exemple el de més punts anotats en total, el de més partits i minuts jugats, o el de més rebots captats.
El febrer de 2008 va ser traspassat a Los Angeles Lakers. I aquí va continuar fent història. Amb la franquícia californiana va guanyar dos anells de campió, els anys 2009 i 2010, al costat del seu còmplice, amic i “germà”, Kobe Bryant.
Però és que el de Sant Boi va ser el primer català en ser “Rookie” de l’any (2002), All Star (2006), guanyar un anell de campió (2009), formar part d’un quintet ideal de la competició (2009), jugador de la setmana i del mes,…
I a més a més, és un dels quatre únics jugadors de la història de l’NBA amb, com a mínim 20.000 punts, 11.000 rebots, 3.500 assistències i 1.900 taps acumulats durant la temporada regular, juntament amb mites com Kareem Abdul-Jabbar, Tim Duncan i Kevin Garnett.
Però què significa que retirin un dorsal a l’NBA? Doncs, com he dit a l’inici, que mai més cap jugador dels Lakers podrà jugar amb aquest número. Però retirar un número a l’NBA vol dir honorar la memòria d’un jugador. El principal motiu és haver estat un guanyador, i no només això, sinó l’empremta que deixa un jugador a una franquícia com a humà o, en casos més tràgics, homenatjar una mort inesperada, com per exemple, la més recent, Kobe Byrant. I encara agafa un sentit més especial si parlem que són els Lakers els que pengen la teva samarreta, una de les franquícies amb més títols guanyats, juntament amb els Celtics. Doncs al més alt de l’ara Crypto.com Arena pengen les samarretes de jugadors que han aconseguit ni més ni menys que 17 títols NBA.
Pau Gasol, de 42 anys i 2’16 metres d’alçada, va “penjar” les botes el 2021 després de tancar el cercle amb el títol de Lliga guanyat amb el Barça abans dels Jocs Olímpics de Tokio.
I des de les 5:00h del 8 de març hora catalana, el “16” de Gasol resta penjat per sempre més al coliseum dels Lakers, juntament amb els dorsals de les estrelles dels anys 60 i 70 George Mikan (99), Elgin Baylor (22), Wilt Chamberlain (13), Jerry West (44) i Gail Goodrich (25); Jamaal Wilkes (52), Magic Johnson (32), Kareem Abdul-Jabbar (33) i James Worthy, campions dels anys 80; i al costat dels guanyadors d’anells de la primera dècada del segle XXI Shaquille O’Neal i el seu estimat amic Kobe Byrant (8 i 24).
El destí ha volgut que la samarreta de Gasol i Kobe pengin per l’eternitat, l’una al costat de l’altre, al Crypto.com Arena de Los Angeles. Casualitat? No ho crec.
Pau, el dorsal 16 és per sempre més teu. Gràcies per tot i per tant. Per haver-nos fet gaudir tant (i alguna que altra vegada, patir) amb el Barça, la Selecció, els Memphis i sobretot amb els Lakers. Gràcies per portar el nom de Catalunya per tot el món. Un orgull pel bàsquet català, estatal, europeu, americà i, en definitiva, de tot el món.
