El preu del lloguer a Calella, en una pujada imparable des de 2014

  • El preu mitjà del lloguer ha pujat un 140% de 2014 a 2022

  • Una persona amb un contracte a mitja jornada ha de destinar tot el seu sou al lloguer, sense possibilitat de fer front a les despeses i al menjar

Els alts preus del lloguer que oferten les immobiliàries dificulten l'emancipació dels joves

  • Viure de lloguer és cada vegada més car a Calella, on el preu no ha parat de créixer des del 2014. L’any passat la mitjana va ser de 629,25 euros, tot i que qui busqui ara un pis de lloguer als portals immobiliaris no trobarà res per sota de 800 euros al mes, una xifra que la majoria de persones no poden assumir.

2023-03-19T10:57:07+01:0019/03/2023|

El preu del lloguer a Calella no para de créixer. El preu mitjà es va situar l’any 2022 en 629,25 euros al mes segons l’INCASÒL (Institut Català del Sòl), el que representa un 140,16% més que l’any 2014, punt en què marca el mínim.

Per posar-ho en context, una persona que treballi mitja jornada cobrant el sou mínim interprofessional d’aquest any ha de destinar absolutament tot el seu sou a pagar el lloguer i encara no en tindrà prou: el sou brut per mitja jornada són 630 euros, exactament el mateix que la mitjana del preu del lloguer de l’any passat, però encara se li han de restar els impostos. És a dir, si aquesta persona viu sola, no tindrà cap marge per les despeses mínimes (llum, aigua, gas) ni tan sols pel menjar.

El gràfic mostra l’evolució dels preus des de l’any 2007, on es veuen dos punts d’inflexió. Un és l’any 2008, just abans de la bombolla immobiliària, quan el preu del lloguer va marcar un màxim de 575,65 euros al mes. Les mesures econòmiques per pal·liar la crisi econòmica que va generar va comportar una reducció del preu del lloguer del 22% fins l’any 2014, moment en que va marcar un mínim de 448,96 euros. A partir d’aquest moment, la pujada és imparable, de fins a un 140,16%. Fins i tot ha superat en un 109,31% el preu màxim del 2008, moment de màxim esplendor del sector del totxo.

Si desglossem el 2022 per trimestres veiem que conforme va anar passant l’any, el preu del lloguer va anar augmentant, el que s’entén com una conseqüència directa de la inflació que va començar ja amb la crisi econòmica derivada de la pandèmia i que s’ha accentuat amb la guerra entre Rússia i Ucraïna. El preu mitjà del lloguer de gener a març va ser de 607,30 euros, mentre que ha anat pujant fins a situar-se en 662,85 euros a l’últim trimestre de l’any.

Aquestes són les dades que recull l’INCASÒL ja que, d’acord amb la Llei de lloguers urbans, és obligatori dipositar-hi una fiança equivalent a un mes de renda que el llogater recuperarà quan finalitzi el contracte, el que representa una mena de garantia perquè el contracte es compleixi correctament. Però no tots els lloguers es registren formalment, en el cas de familiars o amics a vegades es pacten lloguers de paraula i no s’arriba a fer un contracte, pel que queden al marge de les dades oficials.

De fet, una cerca ràpida pels portals immobiliaris mostra que els lloguers que s’ofereixen actualment no baixen de 800 euros al mes, una xifra molt superior a la mitjana registrada. Implica, a més, que no hi ha marge per estalviar: el sou mínim interprofessional per una jornada completa se situa als 1.080 euros, pel que el lloguer s’endú la immensa majoria del sou. El poc que queda s’ha de destinar a les despeses i al menjar, arribant just a final de mes.

Però l’elevat preu no és l’únic inconvenient amb el que es troben les persones que volen llogar un pis: les estrictes condicions de solvència que imposen immobiliàries i particulars impossibiliten accedir al mercat de lloguer a moltes persones. Des d’assegurances d’impagament a contractes indefinits a jornada completa o, fins i tot, una determinada solvència al banc. Unes condicions inassolibles per molta gent.

Puja el preu, baixen els contractes

La pujada del preu del lloguer va lligada a una tendència a la baixa del número de contractes nous que es formalitzen. És a dir, ha baixat la mobilitat en els contractes de lloguer. El punt d’inflexió torna a ser el 2014, tot i que hi va haver un pic màxim l’any 2011 amb 646 contractes. A partir d’aquest moment, cada vegada s’han anat lligant menys contractes de lloguer, amb una baixada més brusca l’any 2020, en plena pandèmia, un moment en què poca gent va decidir traslladar-se.

Igual que passa amb les fiances de l’INCASÒL, tot i que els contractes haurien d’estar registrats, no tots es formalitzen. Ja sigui pel parentiu entre arrendador i arrendatari o per lloguers de renda antiga, vigents de forma verbal des de fa molts anys, entre altres casuístiques.

Comparteix el contingut!

Go to Top