El petó de Calella, un adhesiu dels anys 80 que perdura a la ciutat i a altres punts del món

Molta gent s’haurà fixat que a diferents restaurants i botigues de la ciutat hi ha un adhesiu amb uns llavis vermells amb el nom de la nostra ciutat al mig. Es tracta del petó de Calella, una etiqueta amb 40 anys d’història: la va encarregar un dels propietaris de l’antic Cafè Màgic, Carlos Martínez, al pintor Joaquim Torrent, més conegut com Jimmy. “A Calella venien els turistes a lligar, es feien molts petons. Vaig demanar que em fes un petó de Calella i em va pintar uns llavis. En aquell moment, era un poble de festa i era molt maco donar un petó de Calella. Ara ho segueixo fent i en tinc amb el nom de Klac-Xon, de High, de Menfis, del Cafè Màgic i de la ciutat”, explica Martínez.

Però aquest petó de Calella no s’ha quedat només pels carrers de la ciutat, on està enganxat als aparadors de bars, restaurants i botigues com La llar de foc, Can Xena, La Roda, La Fusta o Tasta’m. Martínez s’ha encarregat de portar-lo a diferents punts del món: “és com una publicitat que porto a tot arreu on vaig: allà on viatjo, l’enganxo. A l’ala d’un avió hi ha un petó de Calella, també a Piccadilly Circus, a Londres, a París, a Qatar, a Brooklyn, al Camp Nou… n’hi ha a molts llocs”, exposa, també a un dels nous robots cambrers que es comencen a veure a restaurants de les capitals mundials.

Martínez ha portat el petó de Calella a París, a un robot cambrer i a l’ala d’un avió, entre d’altres ubicacions

El petó de Calella representa el nom de la ciutat, però a la vegada també és un homenatge pel seu autor, en Jimmy. “Ara ho faig en memòria seva, perquè va morir fa poc”, afirma l’expropietari del Cafè Màgic, que va encarregar aquest adhesiu als anys 80, en l’època en què Calella era coneguda per la seva festa. De fet, Martínez assegura que “Calella no té res a veure amb el que era abans. Abans, cada soterrani era un ‘tablao flamenco’ o de música. A tots els carrers hi havia pubs, bars, discoteques…”, un panorama molt diferent a l’actual, on l’oci nocturn s’ha reduït dràsticament.

El mateix Cafè Màgic, que se situava a la Riera Capaspre, era un espai molt popular i diferent, el seu propietari recorda que “vam fer el bar totalment reciclat: la cafetera me la va regalar el senyor Fernando Raja, que tenia un bar al costat del cinema Àncora, igual que els tamborets. També vaig posar aparells de ràdio antics”. Els seus records de la Calella del segle passat, moment d’ebullició turística i nocturna, també passen per elements impensables a dia d’avui: Martínez afirma que es va arribar a fer una pista de neu de plàstic al Parc Dalmau i que una gran rua va recórrer Calella per celebrar la primera Champions del Barça.