Yoheriber Fermín (VOX): “Un partit al qual titllen de racista és l’únic que m’ha obert les portes com a immigrant”

Per què ha decidit posar-se al capdavant de VOX i optar a l’alcaldia de Calella?

És difícil que un partit al qual titllen de racista i de moltes altres coses sigui l’únic que m’ha obert les portes com a immigrant. A Calella he vist que a les llistes hi ha gent també d’altres llocs, com Àfrica, però jo he tocat diverses portes i no s’han obert. No he coquetejat amb l’independentisme, però si m’he adreçat als partits que representen a Espanya i no he rebut resposta.

És a dir, se sent constitucionalista?

Sóc constitucionalista de naixement. Tots com a ciutadans tenim normes i crec que a Espanya se centren molt en els drets: sempre escolto “tinc drets” però no he escoltat mai “tinc deures”. En aquest sentit, em considero constitucionalista. En el cas de les persones que ocupen un pis perquè tenen dret a un habitatge, també tenen el deure de pagar-lo i això no ho fan.

VOX té un discurs molt dur contra les persones migrants, però vostè prové de la República Dominicana.

Molta gent em pregunta per què m’he posat en un partit anti-immigrant, com el cataloguen. No dic que no se li hagi escapat de les mans a algú dir coses que no ha de dir, però si escoltem els seus discursos, diuen moltes veritats. A mi com a immigrant em poden fer mal, a Espanya viuen grans quantitats de persones de forma irregular, però també entenc l’altra part, perquè també tenim problemes amb la immigració. Jo considero que aquestes persones no han de ser expulsades, és el meu criteri personal. Crec que han de ser regularitzades, però abans s’han d’integrar a la cultura d’Espanya. Jo estimo Espanya igual que puc estimar el català o l’euskera, igual que em puc menjar un botifarró de Burgos o puc conèixer un andalús, un canari o un mallorquí. Estimar Espanya és més que la bandera dels dos colors i després de venir a viure aquí ho he entès, per exemple he vist que es parla més d’una llengua.

Parla català?

El parlo una mica. No molt bé, perquè no és la llengua que parlem a casa, però com la meva dona i les meves filles el parlen una mica, jo també. Però el barrejo amb l’accent llatinoamericà. I l’entenc força.

Ha parlat sobre les seves idees en relació amb la immigració i la llengua amb dirigents de VOX, com Ignacio Garriga o Santiago Abascal?

Amb Garriga si que hi he parlat, només telefònicament i poca estona, però amb Abascal no hi he parlat encara. Ho veig des del mateix punt de vista que ells, no parlen els idiomes freqüentment, però potser l’entenen. A Abascal no li podem demanar que parli català perquè no viu a Catalunya, però potser sap euskera. Jo crec que per estimar Espanya cal estimar totes les coses.

Fermín es considera constitucionalista i patriòtic, però afirma que “estimar Espanya” inclou també totes les cultures de les diferents regions. Entén el català i comença a parlar-lo, malgrat no és la llengua que parlen habitualment a casa.

Expressa unes idees molt menys contundents que el que fins ara ha donat a conèixer VOX. Creu que si aconsegueix ser regidor a l’Ajuntament tindrà llibertat de vot o haurà de seguir unes directrius?

Entenc que hi ha unes directrius, però sempre hi ha un punt mig. Hi ha persones que han decidit ser polítics i d’altres que ho som de carrera, com és el meu cas. Nosaltres entenem que es tracta de consens i diàleg. Que no estigui d’acord amb una idea teva no significa que t’hagi de lapidar ni de marginar, la respectaré i tu has de respectar la meva. Jo parlaré obertament de qualsevol tema i donaré la meva opinió personal, com de l’avortament, el col·lectiu LGTBIQ o les ocupacions.

Per exemple, què en pensa de l’avortament?

En casos de violació, aquesta dona no té per què criar un nen que és una frustració. Jo no ho poso com a ideologia del partit, no sóc tan partidista. Sóc un representant d’una societat, d’un poble.

I del col·lectiu LGTBIQ?

Tinc amics homosexuals, per exemple el meu millor amic de tota la vida. A mi em sembla perfecte, cadascú té el seu dret de fer el que vulgui. En el que difereixo és quan em volen inculcar a mi com fer les coses o que a les meves filles els parlin des de petites a l’escola de l’homosexualitat. Ja tenen un pare i quan em preguntin per què el meu amic té un home com a parella, ja els explicaré que és una persona com ella i com jo que ha decidit viure la seva vida d’aquesta manera, no li diré que es tapi els ulls. Entenc que hem nascut com a individuals i cadascú té el seu pensament, sempre que no ens fem mal els uns als altres o no intentin engalipar a les persones. Sento que el major problema de la política a Espanya és que ho van col·lectivitzant tot. No hi ha un partit per homes ni un per dones, hem de crear un per homosexuals? Les faccions polítiques s’aprofiten d’això per adquirir vots, poden pujar en una carrossa el dia de l’orgull encara que els odiïn perquè entenen que així guanyen vots.

Una de les puntes de llança de VOX és el patriotisme.

Jo sé que hi haurà molta gent que pensarà que vull entrar a l’Ajuntament per obligar a posar la bandera d’Espanya, però al final la tindrà qui vulgui, jo no obligaré a ningú. Hi ha persones que no necessiten veure-la penjada en una asta si no la porten al cor. Em sembla bé que vulguis portar la teva, però has de respectar com jo vulgui portar la meva. Considero malament que no estigui? Si, perquè l’Ajuntament ha de ser neutral, és de tots, encara que governi un partit.

L’alcaldable de VOX assegura que no obligarà a posar la bandera espanyola a l’Ajuntament, malgrat considera que hi hauria de ser per garantir la neutralitat de la institució.

És la primera vegada que encapçala un partit?

A Espanya si.

I a la República Dominicana?

L’any 2016, quan tenia uns 23 anys, vaig ser dels primers joves que es llençaven a per una candidatura a la República Dominicana. No vam tenir èxit perquè era un partit molt petit, es deia APD, Alianza por la Democracia. Era un partit de centre, feminista en el sentit que volia participació de la dona, però no a l’estil espanyol. El 25 de novembre es commemora el dia per l’eliminació de la violència cap a les dones per tres germanes que van ser massacrades a la República Dominicana; la filla d’una d’elles era la meva presidenta. Era una dona meravellosa, amb ells vaig aprendre bastant de la igualtat. Avui en dia el partit es diu Opción Democrática.

Quin és el seu objectiu presentant-se a les eleccions de Calella?

El nostre objectiu és innovar, buscar solucions, treballar perquè el turisme sigui més efectiu. Amb el conjunt de regidors que surtin, intentar agermanar Calella amb altres pobles, que vinguin persones d’aquells pobles cap aquí i coneguin Calella. Intentar potenciar el turisme d’hivern, les persones d’Amèrica Llatina ni tan sols necessiten visat per entrar al territori espanyol. Ens podem ajuntar amb l’alcalde de Cali, de Colòmbia o de Medellín per explicar-li que tenim aquest projecte, que poden venir els seus habitants i traslladar-se amb el suport del govern i dels dos ajuntaments. Així obriríem una finestra perquè els nostres treballadors, que només tenen feina a l’estiu, també tinguin l’oportunitat a l’hivern. Es pot implementar l’agermanament amb qualsevol ciutat.

Desestacionalitzar el turisme a través de l’agermanament de Calella amb municipis de l’Amèrica del Sud és una proposta innovadora que Fermín considera pot propiciar el moviment de persones i que es mantinguin els hotels oberts.

Quines propostes té pels joves?

Entenc que la joventut necessita espai per expressar-se. Quan vaig arribar, vaig veure que les parets tenien grafits i em semblava horrible. I no és perquè no sigui art, sinó perquè no és el lloc adequat per expressar-lo. A la meva ciutat natal tenim molts murals amb personatges històrics que els fan joves, estudiants d’art, l’Ajuntament inclús els paguen perquè els facin. Tenir aquests espais per expressar-se és important, considero que quan fem aquest tipus d’iniciatives ajudem a que no se segueixin cometent actes vandàlics a les parets. Tenim la Riera, que ara l’estan reformant, i que té una paret immensa. Es podria fer un concurs cada sis mesos, pintar-la de blanc i que ells puguin decorar-la. És bonic i cultural, els ajudem a treure l’artista que porten dins i qui sap si internacionalment en una competició de grafits surt alguna persona de Calella.

Quines polítiques socials porten al seu programa?

Hem de ser humans i tenir consciència. Ens preocupem de moltes coses, però ens estem descuidant del que som com a persones, descuidem la humanitat. Hi havia dies que arribava a casa plorant, perquè sóc humà, i veia gent que a l’hivern estaven al carrer tapats amb mantes. Tenim una Fàbrica Llobet immensa, per què no ocupem un espai perquè aquesta persona pugui anar a dormir? Això són coses humanes.

Vostè va viure als Codina, on va haver una ocupació molt mediàtica. Com creu que s’ha de solucionar el problema de l’ocupació?

És un problema social gran, principalment ve de la política general, perquè ens estem ocupant d’enfrontar els partits perquè la societat se segueixi fragmentant. Què era la Fàbrica Llobet abans que l’adquirís l’Ajuntament? Un local molt gran que estava buit i ells el van habilitar. L’edifici de l’escola Salicrú perquè el van enderrocar? No podíem fer-hi un projecte habitacional? No podríem donar apartaments, però almenys si una habitació. Si anem a l’Oficina de l’Habitatge hi ha una llista d’espera immensa.

M’enfoco molt en el tema de l’ocupació perquè m’indigna bastant, tant de l’ocupant com de l’ocupat. Hi ha molts pocavergonyes que no volen treballar i se’t posen al pis, però després hi ha famílies que desafortunadament els han fet fora del pis on vivien perquè han perdut la feina, van al carrer amb nens. He conegut de primera mà la història d’una família que vivia a Poblenou i que l’han fet fora amb tres nens. Per què siguem de dretes o d’esquerres aquestes persones han de passar fred, que es mullin al carrer? Jo sóc humà, no sóc partidista. Hi ha moltes coses que es poden fer perquè el poble comenci a funcionar d’una altra manera.

Un cop una persona o una família disposa d’un lloc on viure, com se’ls pot ajudar a que surtin d’aquesta situació? Tothom necessita una feina per obtenir ingressos i poder valer-se per si mateix. Com es poden crear llocs de treball?

Tothom sap que Calella viu del turisme, desestacionalitzar-lo és el primer pas. Un cop s’aconsegueixi, les cadenes hoteleres hi apostaran més, podran contractar més personal. Si tenim deu famílies sense feina dormint al projecte habitacional no podran pagar un lloguer, però poden sortir a ajudar a la brigada, poden aportar. Molt republicans i tot el que vulguis, però hem de deixar de funcionar com una jerarquia: l’alcalde és el rei i la resta som els vassalls que paguem impostos.

També existeix un programa de turisme per persones jubilades subvencionat pel govern, a l’hoteleria li interessaria molt més que vinguessin al desembre, a l’hivern.

Crear un espai on les persones sense sostre puguin passar-hi la nit i, a canvi, col·laborin en tasques municipals com la neteja viària és una de les propostes de VOX.

Hi ha un seguit de temes que han suposat problemes històrics a la ciutat, el que anomenem les “patates calentes”. Per exemple, l’aparcament.

És horrible pensar que pago el meu impost de circulació i després arribo a casa i, com em va passar, faltaven 5 o 10 minuts per les 20h i em van multar. No existeixen unes línies prudents pels residents, perquè pensen més en el turisme que en el local. I està bé, perquè el turisme és la font de vida, però hi ha moltes coses a fer, com el mercat, que el munten al mig del poble havent altres espais, com l’espai del darrere de la Fàbrica, que és gairebé tan gran i la gent hi anirà igual.

Però com es pot crear més aparcament?

L’espai és reduït i el pressupost de l’Ajuntament no dona per fer un edifici, com ja he vist en algunes propostes. Cal ser realistes.

Ara mateix hi ha compromesa amb la Generalitat l’execució de l’aparcament de l’Hospital, és la condició perquè es faci l’ampliació.

Si jo em comprometo a fer-lo, el meu partit no és afí a la Generalitat, no hi haurà pressupost per mi. No hi haurà recolzament. Però com són amiguets, potser si.

Què en pensa sobre la seguretat a Calella?

Va haver un temps que la comissaria estava tancada perquè no hi havia policies o estaven de baixa. Això no té sentit. La seguretat ha de començar per nosaltres com a ciutadans, moltes vegades sabem qui és que roba al barri, sabem que passen coses a l’edifici del costat i callem. Crec que s’ha de reforçar una mica més la Policia Local, el patrullatge a certs punts on cal una vigilància constant, però és difícil, perquè no podem tenir un policia a cada cantonada. La seguretat és un problema social, se’ns atribueix als immigrants el 80%, ho fan gairebé tots els partits. Independentment, hi ha unes estadístiques que són lamentables. Jo que vinc d’Amèrica ho trobo lamentable, perquè no és com ens crien o el que ens ensenyen. També es pot instal·lar un sistema de càmeres de vigilància i monitoritzar les persones que recurrentment fan aquest tipus de coses, hi ha qui roba perquè té una malaltia o una addicció.

Una altra de les patates calentes és la neteja, tant la viària com la recollida d’escombraries.

Jo crec que si sortim a caminar ara és evident que no trobarem Calella al 100% neta. Igual que amb la seguretat, és un problema social. Espanya ha avançat molt en el tema del reciclatge, d’una manera impressionant, però entenc que si vinc amb una bossa d’escombraries i el contenidor està ple, com a ciutadà de Calella que vull que estigui neta no he de deixar la bossa al costat del contenidor, hauria d’anar al pròxim. Si la gent no ho fa, vol dir que és un problema social.

I a nivell de neteja, si creem un projecte habitacional, li podem demanar ajuda a aquestes persones, que escombrin. Però hi ha qui s’ofèn i diuen que no són escombriaires. Què han de fer, viure del govern? S’ha de buscar una solució, però no passa pels polítics, som els ciutadans. Si no treballem de forma conjunta, això no funcionarà. Si jo tiro una ampolla de refresc que m’estic bevent i després passa algú, pensarà que l’Ajuntament no neteja. Però no és l’Ajuntament qui l’ha llençat, sóc jo com a ciutadà. Sobre això cal començar a prendre consciència. Als nens se’ls diu que no es pot llençar res al carrer, però no amb el mateix ímpetu que amb la sexualitat, alguna cosa està fallant. I els polítics no ho resoldran, perquè no entren al nostre cap. Són administradors de les nostres coses, però si les coses van malament, això tampoc anirà bé.

Abans de començar l’entrevista comentava que aquesta etapa és per absorbir coneixement i fer de pont. Vol dir que la seva intenció és aprendre el tipus de polítiques que es porten a terme per després tornar a la República Dominicana i aplicar-les?

Sóc un enamorat de la política municipal. Si en algun moment torno al meu país, encara que sigui en un futur, m’emportaré el millor d’Espanya, tot el que pugui aprendre a l’Ajuntament. De moment, no tinc la intenció de marxar, les meves filles són petites i la meva intenció és que creixin en la seva cultura espanyola i catalana. També m’agradaria parlar del carrer Jovara.

Endavant, parlem del carrer Jovara. Què creu que cal fer-hi?

Entenc que els espanyols, els catalans i les persones de Calella són molt emprenedores. Jo crec que igual que muntem un mercat setmanal, es poden obrir els locals, encara que sigui llogant-los un dia al mes. Obrir comercialment el carrer un cop al mes per pimes, per persones que volen començar des de zero.

Com ho pot motivar l’Ajuntament? A través d’ajudes o incentius fiscals?

Més aviat amb tallers tècnics. Llogar o demanar que obrin els locals un cop al mes, motivar a la joventut a que hi posi el seu negoci. Hi ha qui fa bijuteria o ninots d’escuma, que puguin vendre’ls. Això motiva als joves a treure’ls del llit o del patinet. Estem frenats totalment i hem de començar a implementar coses noves. Si el que tenim no ha funcionat en les últimes dues dècades, aquesta nova dècada hem de començar a fer coses diferents perquè del 2020 al 2030 puguem dir que ara hem recollit fruïts.

Es presenta juntament amb 16 persones més i tres suplents. Les coneix a totes?

Si, només hi ha tres o quatre persones que no conec. Són gent de Calella i de Poblenou, però no volen sobresortir, perquè ja han vist els comentaris i tenen por.

Fermín es mostra dolgut amb els comentaris que ha rebut després que es fes públic que encapçalaria VOX i afirma que la resta de la candidatura té por també de rebre crítiques.

Com valora els comentaris que s’han fet sobre vostè i sobre el seu partit?

Puc dividir la idea del partit de la meva persona. Puc dir obertament que m’he sentit bastant malament, perquè vinc d’un país molt hospitalari, on rebem amb molt d’afecte a tots els immigrants. Si qualsevol de les persones que han comentat han tingut l’oportunitat d’anar a la República Dominicana saben com som, l’estima innata cap a les persones de fora, independentment del problema amb Haití que puguem tenir.

Pel que fa al partit, moltes persones tenen ideologies a través dels pares o perquè han escoltat una part d’un discurs que els ha molestat, però no l’han acabat d’escoltar. Respecto la seva decisió, però els comentaris fan bastant mal, és important que ho sàpiguen. Però estic aquí, independentment de la facció política en la qual he caigut. Estic disposat a col·laborar en benefici de la ciutat, no vull ser una persona que faci la vida impossible al consistori. A partir del 28 de maig, estarem a l’Ajuntament fent el que puguem.