Unes eleccions molt obertes, una campanya diferent

Una nova generació de calellencs s’ha incorporat a la política de la ciutat.

Els cinc primers llocs de la majoria de les llistes, els llocs que compten, són ocupats per persones que van de la vintena a la quarantena llarga d’anys. Calella ha donat un pas endavant.

Els mitjans audiovisuals, les xarxes i la joventut dels aspirants fa que la manera d’arribar a les persones siguin els vídeos curts, a vegades encertats, a vegades sobreactuats i les presentacions a l’americana com si fos una telebotiga o uns “Pastorets”.

Això és efectiu per cridar l’atenció dels electors, però servirà per generar la confiança necessària?

Analitzem els diferents grups:

Sigui quin sigui el resultat que obtingui la CUP mai farà justícia a l’esforç i la feina feta els últims quatre anys: la platja pels gossos, Calella Romana i la denuncia constant de l’empresa que ens hauria de fer la neteja (sempre en col·laboració d’altres grups, Calella en Comú i de ciutadans privats).

Els Comuns han anat ponderant la manera de fer oposició quan avançava la legislatura. Aquesta ponderació els ajudarà o els passarà factura?

El PSC traurà millor resultat del que es mereix, atenent a la gestió feta els últims quatre anys, però el vent del “Sanchismo” els va a favor.

JUNTS CALELLA i ESTIMEM CALELLA reneguen del CANDINISME, però tots dos en són fills. Junts, però, sembla un grup més transversal que potser vol abraçar la socialdemocràcia, però el Sr. Buch, que ja ha governat Calella, ha participat de polítiques clarament liberals i ha compartit una gestió erràtica.

ESTIMEM CALELLA diu que no és un partit polític, però això només és una estratègia, de fet és presenta amb ARA PACTE LOCAL, que és una marca del PDCAT. El seu cap de llista, l’Enric Gómez, company a les tertúlies de RCTV, ha defensat sempre posicions liberals i la col·laboració publico-privada en tots els àmbits de la vida política, de fet al debat patrocinat per alumnes de l’institut Bisbe Sivilla va coincidir en molts plantejaments amb el PARTIT POPULAR. La cap de llista d’aquest partit que només parla castellà està fent una bona campanya i ha demostrat que no és nouvinguda a la vida política, ja veurem quin resultat obtindrà.

VOX té un candidat paracaigudista, ens ha caigut a Calella com hauria pogut caure a qualsevol altre poble. De fet, VOX no té projecte per Calella, només el té per Espanya, “una, grande y libre”…

ESQUERRA REPUBLICANA diu que fa quatre anys que es prepara pel canvi, però en fa vuit que ocupa poc espai a la vida política del poble, una oposició massa tova els beneficiarà?

Però tota aquesta sopa de sigles no ens hauria de marejar. De fet només hi ha dues opcions: continuïtat o canvi.

Ser la força més votada no garanteix governar, els pactes seran difícils de cuinar si els primers no tenen com a mínim dos regidors d’avantatge sobre els segons.

La gestió del passat, les relacions personals i el projecte de ciutat tindran un pes determinant.

La forta competència assegura una alta participació.

Estem citats a les urnes el diumenge 28 de maig.

Salut per tothom.