Baixa la comprensió lectora dels estudiants de Primària

En les darreres setmanes han aparegut uns resultats sobre el nivell de comprensió lectora que tenen els nois i noies del curs de quart de Primària. L’estudi s’ha realitzat l’any 2021, però fins ara no han estat publicats els resultats. L’Estudi Internacional per al Progrés de la Comprensió Lectora (PIRLS, en anglès) es realitza cada 5 anys i avalua el nivell que tenen els alumnes de 4t de Primària en relació a la lectura i a la seva comprensió. Els resultats han estat decebedors per als nens i nenes catalans. El nivell ha baixat molt. De fet, és el territori de tot l’estat espanyol on més ha baixat. Preocupant. Molt.

L’estudi, a més a més, es realitza a partir del compliment de dos propòsits:

• Tenir una experiència literària
• Adquirir i utilitzar la informació

Els resultats donen com a informació rellevant que els nens i nenes catalans cada vegada més tenen una pitjor experiència literària, és a dir, no llegeixen llibres, i que cada vegada més no adquireixen -o la tenen molt baixa-, informació i no la saben o poden utilitzar (justament per no tenir-la). Dit d’una manera entenedora: cada vegada llegeixen menys i, per tant, no adquireixen vocabulari i no el poden utilitzar perquè no el tenen adquirit (vocabulari cada vegada més pobre: el nombre de paraules que utilitzen per comunicar-se cada dia que passa és més pobre i limitat). Aquesta és una realitat preocupant.

Els que ens dediquem a l’ensenyament i que tenim un esperit crític envers el sistema educatiu ja fa anys que venim denunciant el baix nivell lector dels nens i nenes. I, òbviament, si llegeixen menys o, directament, no llegeixen, el nivell d’adquisició del vocabulari baixa o és molt pobre. Doncs aquest estudi posa negre sobre blanc. Catalunya és on baixa més el nivell de comprensió.

Exposat el fet, cal analitzar les causes. No faré un comentari simplista dient allò de “és que a l’escola no llegeixen”, perquè el sistema educatiu pot tenir dèficits importants en aquesta competència, però no és la única causa.

El mateix estudi es fixa en què passa en relació a la lectura en diferents àmbits: familiar, escolar, del propi alumne, de l’aula i a nivell nacional i autonòmic. Per tant, les causes del baix nivell es reparteixen en diferents àmbits i sectors on els nens i nenes interactuen.

Però si que hi ha alguns indicadors força simptomàtics. Us els anuncio:

• Nul o baix nivell lector dins l’àmbit familiar.
• Baix nivell lector en els centres educatius.
• Baixa exigència lectora del sistema educatiu.
• Poc o nul interès en llegir per part dels nens i nenes.
• Baixa interacció amb persones lectores.
• Poca o nul·la presència dels infants en biblioteques públiques.
• Utilització excessiva de les tecnologies a una edat primerenca.
• Poca o nul·la necessitat d’adquisició de nou vocabulari per a comunicar-se entre iguals.
• Baix foment de la lectura per part de les autoritats públiques.
• Oferta dispar d’obres literàries per a nens i nenes.
• Referents culturals amb baix nivell de coneixements literaris i de cultura general.
• Poc reconeixement social de les persones amb índexs culturals elevats.
• Referents socials presents a les xarxes socials de baix nivell literari i cultural que no utilitzen referents literaris reconeguts.

Paro aquí. Com es pot observar per l’exposició dels motius i causes, no totes es poden -ni s’han d’atribuir-, als professors i professores del centres de Primària, sinó que estan distribuïdes en diferents nivells socials, culturals i formatius. Les causes són multifactorials en aquest cas.

Amb tot això, la pregunta que cal formular-se és: i què hem de fer a partir d’aquesta informació? Sembla que a Suècia ja estan actuant: eliminant l’ús de les tecnologies a les aules i tornant a fer servir els llibres. Potser fora bo començar per aquí, no us sembla?

Annex:

El Estudio Internacional para el Progreso de la Comprensión Lectora (PIRLS, Progress in International Reading Literacy Study en inglés), es un estudio de la IEA que evalúa la comprensión lectora de los alumnos en 4º de Primaria. Este estudio evalúa las tendencias en el nivel de aprendizaje de los estudiantes cada cinco años desde el 2001. España participa en este estudio desde 2006.

PIRLS se centra en la lectura como medio para alcanzar los dos propósitos de lectura presentes en la mayor parte de los textos que leen los alumnos dentro y fuera del colegio:

• Tener una experiencia literaria.
• Adquirir y usar la información.

Dentro de cada propósito de lectura se integran cuatro procesos diferentes de comprensión:

• Localización y obtención de información explícita.
• Extracción de conclusiones directas.
• Interpretación e integración de las ideas y la información.
• Análisis y evaluación del contenido y de los elementos textuales.

Además se pasan diferentes cuestionarios para obtener información a nivel:

• Familiar (Home Questionnaire)
• Escolar (School Questionnaire)
• Del alumnado (Student Questionnaire)
• Del aula (Teacher Questionnaire)
• Nacional y autonómico (Curriculum Questionnaire)