Els anys cinquanta (XXX): festes i commemoracions XIV
Havíem deixat fetes les estores per la processó de Corpus. Era una diada molt festiva. Començava amb l’ofici a la parròquia a les 10 del matí. Seguien torns de vetlla del Santíssim per homes i dones.
El dia abans, dimecres, sortien a fer cercavila els gegants i capgrossos amb el flabiolaire corresponent que anunciaven la festa de Corpus. La tarda de la diada era animada per la gentada, turistes inclosos, que anava a veure les estores. Els estrangers feien moltes fotografies, portades a revelar l’endemà. Eren els famosos carrets de 36 fotos i les càmeres que despertaven la nostra admiració les Voigländer.
El recorregut era en sentit invers a l’anterior processó, la de Setmana Santa. Enfilava pel carrer Romaní cap al carrer Sant Jaume (carretera), baixava pel Raval, girava a l’esquerra per Església fins al carrer Sant Josep, tirant amunt cap al carrer Bruguera, i per aquest fins el carrer Sant Joan. Arribada al Mercat per la carretera al carrer Sant Josep i baixava fins al carrer Església, per la qual cosa el tram entre Bruguera i Església del carrer Sant Josep hi passava dues vegades. Aquesta era l’anomenada per Josep Andreu Gay (Pepet Gras) la volta de l’avi Zenon, suprimida l’any 1952 per l’alcalde Estanislau Janer i el Rector. Venia de 1912, quan Zenon Nicolau fou alcalde i va demanar que les processons de Corpus i Sant Quirze fessin aquesta volta per passar davant la casa del seu fill, on ell la contemplava. Existeix un altre versió, narrada per Jaume Marxuach, que adjudica la imposició d’aquesta volta a Emili Llobet (Badora) que vivia al carrer Bruguera, cantonada amb Sant Joan, jutge gairebé permanent, i a Josep Llobet Guri (del carrer Sant Josep), alcalde de Calella. Sigui quina sigui la versió bona, així s’escriu la historia. Retornada la processó al carrer Església, anava fins al carrer General Mola (Amadeu), baixava a Jovara per seguir aquest carrer fins Escoles Pies, plaça José Antonio (Ajuntament), Bisbe Sivilla i retornava a la Parròquia pel portal gran.
En el recorregut hi havien altars, petits però vistosos, amb profusió de plantes i flors aportades pels veïns. Estaven estratègicament distribuïts per poder descansar el portant de la custodia de pes considerable. Recordem els altars muntats a la porta de la capella de l’Hospital, al xamfrà Raval-Bruguera (can Gallostra). Al carrer Església n’hi havia dos, un a la casa Hernández (davant de la casa senyorial dels Saula) i l’altre en un pany de paret de la casa on vivia en Pere Noguera (Peret Bombero), davant la Perfumeria Vila. El següents ja al carrer Jovara, a la porta de Falange, a la fusteria Salvet (a pocs metres del carrer Sant Pere), a la Ferreteria Mayà (al xamfrà) i ca la Maria Font (Maria Serena), que l’adornava amb les seves creacions. El darrer era a la casa de Llobet-Catà de la plaça (on ara hi ha el pas per sota l’Ajuntament).
La processó començava a les 7 de la tarda. Encapçalada pels gegants i capgrossos, Ball de Bastons. Gonfanons parroquials (banderes amb el pal horitzontal, de color blanc i blau) portats per escolans, nens del col·legis, nens i nenes de primera comunió, figures vivents, gremis amb las seves banderes i totes les Rames d’AC, amb els seus estàndards, l’Adoració Nocturna amb la seva bandera portada onejant. El penó (en dèiem pendó) era portat pels mateixos de Setmana Santa. Seguia l’orquestra i la custodia sota el talem de 6 pals, escortada per la Guàrdia Civil. La junta parroquial i autoritats locals. Tancava l’Ajuntament en corporació. Assistència nombrosa tan dels que desfilaven en perfecte ordre amb el ciri encès tot i ser de dia, com dels que la contemplaven. Era costum tirar confeti (en dèiem paperets), des dels balcons coberts pel domàs (alguns eren cobrellits), a les persones que desfilaven, comprat o de fabricació casolana, retallant diaris i revistes. Val a dir que alguna família els havia fet tant a darrera hora que la mida del “paperet” era considerable. També era costum donar caramels als menuts que la contemplaven; tot i que aquesta costum fou molt criticada, no es va poder eliminar.
Unes curiositats del Corpus d’aquells anys. El 1952 va coincidir ser el dia 16 de juny, Sant Quirze i Santa Julita. Es va deixar Corpus el dijous i la Festa Major va passar al divendres. Dues processons seguides.
La processo acabava entrada de fosc i l’any 1956 es varen fer sardanes al Passeig de Mar, amb gran èxit.
Fins a principis de la dècada subsistien les enramades festives, que la dècada anterior havien ressaltat, amb sardanes i ball a alguns carrers, repartint-se els dies fins l’octava de Corpus, que es tornava a fer una petita processó que donava la volta a la plaça de l’Ajuntament i entrava pel portal petit, cloent les festes i activitats del Corpus.
