Les platges són un dels espais amb més afluència aquests dies per passar les altes temperatures. Això ha fet que, aquest any, els ofegaments hagin augmentat el doble respecte l’any passat, convertint-se en l’inici d’estiu amb més morts dels últims 10 anys. En només un mes des que va començar la temporada de bany, s’han ofegat 13 persones a les platges catalanes, en la majoria de casos persones grans amb alguna malaltia prèvia. Protecció Civil encara no troba una explicació a aquest augment tan elevat, però demana molta prudència, comprovant les condicions del mar abans del bany i sent conscients de la pròpia condició física.

El color de les banderes és el que indica si es permet o no el bany a les platges. A Calella, cada dia poc després de les 10h, els socorristes les hissen. Tothom sap que hi ha tres colors: verda, groga i vermella, que a grans trets ens informen sobre si tenim via lliure per gaudir del mar, si hem d’anar amb prudència o si està prohibit banyar-se. Però malgrat són els socorristes els que les posen, només poden decidir sobre dues d’elles, la verda i la groga; per hissar la bandera vermella necessiten autorització.

Quan les condicions del mar, de la sorra o la meteorologia no permetin el bany i sigui necessari prohibir-lo, el servei de socorrisme ho ha de notificar a l’àrea de Sostenibilitat de l’Ajuntament i a la Policia Local. Qui té l’última paraula per decidir si es posa o no la bandera vermella és l’alcalde, Marc Buch, o la persona en qui delegui, que podrien ser el regidor de Platges, Manel Vicente, o el de Sostenibilitat, Quim Pla. Sigui com sigui, és el govern municipal qui té la potestat per prohibir el bany a les platges i per, pràcticament, tancar-les.

No es tracta d’una decisió que es prengui a la lleugera, menys encara en una població turística com Calella, on el principal atractiu és la platja i prohibir-ne l’ús té efectes negatius. No obstant, hi ha diverses causes que poden fer hissar la bandera vermella, com l’estat de la mar, amb onades perilloses; la detecció de corrents d’aigua forts; que l’aigua o la sorra estiguin contaminades o tinguin una qualitat molt baixa; una meteorologia perillosa; o la presència de moltes meduses o d’altres animals perillosos, com podrien ser taurons -a vegades s’han acostat tintoreres a les costes catalanes, també en algun cas al Maresme-.

No fer cas de la bandera vermella i banyar-se igualment es considera una infracció lleu segons l’Ordenança de convivència ciutadana i via pública, pel que pot comportar una multa de 100 a 500 euros. Però es pot convertir en greu en el cas que comporti un problema per la vida de les persones, per exemple, si banyant-nos amb bandera vermella no podem sortir de l’aigua i un socorrista s’arrisca també per salvar-nos. En aquest cas, la multa podria pujar fins als 1.500 euros.

En el cas de la bandera verda, que indica que la platja és apta pel bany, i de la groga, que implica que cal anar amb precaució, són els socorristes els que decideixen quina és la més adequada.

Bandera de meduses

Quan hi ha moltes meduses, es pot prohibir el bany amb bandera vermella. Tot i així, en algunes ocasions es pot veure la groga acompanyada d’una bandera blanca amb dues meduses dibuixades, el que implica que cal parar atenció si ens banyem al mar perquè podem sortir amb una picada.

Les meduses apareixen quan comença la primavera i acostumen a marxar al final de l’estiu. La seva presència es deu, principalment, a l’increment de la temperatura de l’aigua. També al fet que disminueixin les pluges i les corrents marines fan que vinguin a la costa, així com la sobrepesca.

Bandera blava

A la platja encara hi trobem una altra bandera, de color blau i amb una silueta rodona al mig. En aquest cas no té res a veure amb l’estat del mar ni amb si es permet o no el bany, sinó que és un reconeixement que concedeix la Fundació Europea d’Educació Ambiental a les platges i ports que compleixen una sèrie de condicions ambientals i que tenen uns mínims requeriments en les seves instal·lacions.

A Calella, només la té la platja de Garbí, la qual la porta aconseguint des de fa 30 anys per aspectes com la qualitat de l’aigua, la bona gestió en la neteja i recollida selectiva de residus, que disposa dels serveis de salvament i socorrisme adients, o accessos fàcils i segurs, així com rampes d’accés i lavabos per a persones amb mobilitat reduïda. La resta de platges de Calella, en canvi, no compleixen els requisits.