Setmana de Festa Major

2023-09-22T11:34:07+01:0022/09/2023|

Josep-Esteve Bartrina, en el llibre Calella Típica II, explica que, quan arribava la Festa Major de setembre, els estiuejants prenien la iniciativa dels actes populars…. Formaven una Junta de Festes, es recaptaven donatius i es muntava el programa complet, amb focs d’artifici sumptuosos, exhibicions folklòriques i, fins i tot, Jocs Florals…

El dia anterior al primer de la festa, tenia lloc la sorollosa arribada a l’estació de tren (MZA) en el darrer tren de la vetlla, de l’invitat simbòlic “Pare Pedaç”, opulent i panxut ninot embolcallat de “pasodobles” executats per la Banda Militar, que també arribava en el mateix tren, tot acompanyat del xivarri eixordador de quitxalla i badocs…

Els envelats de l’època anaven a càrrec de les tres agrupacions o centres: El Casino Calellense, els “catalanistes” i els “republicans”, així els designava la gent… L’autor d’aquests comentaris diu que ell enyorava aquell Casino del carrer Creus, amb aquella olor de cafè, gotes i “naipe” usat, inconfusible olor dels casinos del 1900… L’Envelat del Casino aplegava els sarauistes més clenxinats i presumits que hi anaven a flairar pubilla rica, mentre les pubilles hi anaven esperançades de trobar un bon partit…

Els músics eren els millors entre els més prestigiosos de las Festes Majors… Passaven dels “mambos” a les “americanes” i dels “buguis” es saltejaven els “Foxtrot de les Campanes “ o bé l’altra més popular “Hi ha cap pell de conill?…

Es subhastaven les toies i la pugna anava fent pujar la cotització… Cinc duros i un ral!… A la una, a les dues i a les tres!… El xicot guanyador, travessava la “alfombrada” pista, un xic sufocat, amb el ram alt i el pit bombat… Quan posava el ram a mans de la seva balladora preferida, tornava aixecar-se aquella remor que causen els comentaris retinguts…

Després del tercer dia, s’apagaven els llums, es desmuntaven els “caballitos” i les barraques de fira i el “xurrero” tocaven el dos… Tot prenia un aire trist, extenuat i de fulla seca… I mentre alguna pubilla rememorava la seva gran nit recordant el pas de l’envelat, el darrer estiuejant prenia el tren…

Aquest ha estat un exercici d’allò que en diem “copiar i enganxar”, però de veritat us recomano llegir amb detall aquestes extraordinàries històries de JE Bartrina, publicades al llibre Calella Típica II… No sé si abans havien estat publicades a l’Estela…

La imatge, un dibuix representatiu de Josep Camps, recordat il•lustrador calellenc…

Colo, dijous 21-setembre-2023

Comparteix el contingut!

Go to Top