Quants litres d’aigua consumim en les activitats del dia a dia?

Optar per dutxar-se enlloc de banyar-se implica estalviar desenes de litres d'aigua

  • Dutxar-se o banyar-se, rentar els plats a mà o amb el rentavaixelles, posar una rentadora o rentar el cotxe. Són activitats quotidianes en les quals consumim grans quantitats d'aigua. Posem xifres a la despesa.

2023-11-30T10:20:11+01:0030/11/2023|

Ja ha entrat en vigor la nova fase de preemergència per sequera, el que implica una reducció del consum d’aigua permès per habitant i tot un seguit de restriccions tant pels ciutadans com per les empreses i també pels ajuntaments. S’ha establert el límit als 210 litres d’aigua per persona i dia, 20 litres menys que en l’anterior fase d’excepcionalitat. Calella no arriba a aquesta quantitat, però, a la pràctica, com sabem quanta aigua gastem i quines són les activitats quotidianes que més consumeixen?

Tasques tan simples com rentar-se les dents o les mans poden consumir entre 2 i fins a 18 litres d’aigua, en funció de si deixem l’aixeta oberta o tancada, segons els càlculs de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Tenint en compte que tant les mans com les dents en les rentem un mínim de tres cops al dia, amb els àpats, si deixem l’aixeta oberta estem perdent desenes de litres d’aigua de forma irracional.

El consum també varia en gran mesura si decidim dutxar-nos o banyar-nos. Omplir la banyera suposa una despesa d’entre 200 i 300 litres d’aigua. El límit establert per la Generalitat per cada persona és de 210 litres al dia, és a dir, qui decideixi omplir la banyera ja hauria consumit més de la quantitat permesa. En canvi, en una dutxa es poden arribar a gastar entre 30 i 80 litres, de nou en funció de si deixem l’aixeta oberta o tancada.

La decisió sobre si dutxar-se o banyar-se és molt senzilla si volem contribuir a l’estalvi d’aigua i la lluita contra la sequera: en una dutxa es consumeixen entre 30 i 80 litres d’aigua, mentre que omplir la banyera suposa una despesa d’entre 200 i 300 litres.

A l’hora de rentar els plats, també tenim dues opcions. Però en aquest cas, la diferència de consum és mínima, segons les dades de l’ACA. Si optem per fer-ho a mà, se’n van entre 15 i 30 litres d’aigua, de nou segons si tanquem o no l’aixeta. Utilitzant el rentavaixelles, la despesa d’aigua és d’entre 18 i 30 litres, en funció del programa que utilitzem.

Si el rentaplats no té un consum tan exagerat d’aigua, en el cas de la rentadora es dispara i se situa entre els 60 i 90 litres, que dependrà del programa que posem. Si el mateix dia cal posar en marxa els dos electrodomèstics, ja s’haurà consumit la meitat del topall permès. També cal tenir en compte que aquestes activitats acostumen a repartir-se entre tots els membres d’una mateixa família o de les persones que conviuen a l’habitatge.

Els electrodomèstics com el rentavaixelles o la rentadora tenen una gran despesa d’aigua, però el consum es reparteix entre les persones que viuen a l’habitatge. Escollint programes més curts es poden estalviar alguns litres.

Altres tasques quotidianes que suposen una despesa inferior d’aigua són buidar la cisterna del vàter (entre 6 i 10 litres) o netejar la casa (10 litres). En canvi, rentar el cotxe o regar el jardí és extremadament costós, ja que arriba a gastar 400 litres d’aigua, el doble del permès per la Generalitat en tot un dia.

Decisions que suposen gastar 150 o més de 500 litres d’aigua

Sumant aquestes tasques per la banda baixa, dona com a resultat una despesa d’uns 150 litres per persona -sense rentar el cotxe ni regar el jardí, optant per una dutxa i posant en marxa una vegada el rentavaixelles i el rentaplats-. Si en tots aquests casos deixem l’aixeta oberta i ens anem a la banda alta del consum, supera els 500 litres d’aigua per persona, una quantitat que no ens podem permetre malgastar, especialment en el context de sequera en el qual ens trobem.

Aquest consum, però, és el d’una persona a casa seva. En aquests 210 litres marcats per la Generalitat també s’hi inclou l’aigua que es gasta a la feina o al gimnàs i, a més, a les activitats econòmiques i comercials del municipi, algunes de les quals necessiten quantitats immenses d’aigua per funcionar, com algunes fàbriques. És a dir, les decisions individuals tenen conseqüències a tota la ciutat.

Restriccions municipals

A nivell municipal, els ajuntaments també han de fer front a restriccions per pal·liar els efectes de la sequera. Tenen prohibit omplir les fonts ornamentals i netejar els carrers amb aigua potable, la vegetació només es pot regar de 20h a 8h amb el sistema gota a gota a mode de supervivència pels arbres. Està prohibit omplir piscines privades, però si que es poden reomplir les d’ús públic en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.

El reg de gespa en els camps d’esports federats també es veurà encara més afectat a partir d’ara, ja que la dotació màxima es redueix a menys de la meitat: passa de 450 m³/hectàrea/mes a 200.

També s’aplicaran mesures per aconseguir un ús més eficient de l’aigua als edificis públics i el departament d’Educació prepara una campanya de sensibilització per a escoles i instituts. A més, la conselleria d’Empresa i Treball destinarà 12 milions d’euros durant tres anys a una línia de subvencions per a establiments turístics que inverteixin en una gestió eficient de l’aigua.

Comparteix el contingut!

Go to Top