En l’actual context de sequera, a les portes de la declaració d’emergència, el Maresme engega una prova pilot per utilitzar l’aigua de les depuradores per usos que no impliquin el consum directe de les persones. Fins ara, aquestes aigües terciàries es llençaven al mar, però l’objectiu és aprofitar al màxim els recursos hídrics i fer un tractament extra per utilitzar-les per netejar els carrers, regar els parcs i jardins, regenerar aqüífers com el de la Tordera i per usos industrials i agrícoles.

Aquest divendres s’ha inaugurat la Planta pilot de regeneració d’aigua ubicada a l’estació depuradora de Mataró, una instal·lació que va entrar en funcionament el mes de juliol però que encara està en període de proves. Tot i així, degut a la sequera, el Consell Comarcal del Maresme vol accelerar el procés i ha sol·licitat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) poder subministrar l’aigua regenerada als ajuntaments. No només de la planta mataronina, sinó també de les altres estacions depuradores que hi ha repartides al Maresme.

El consistori calellenc ja ha demanat utilitzar-la per la neteja viària i el reg dels espais verds, tal com ha confirmat el regidor de Serveis Municipals, Josep Grima, qui també és conseller comarcal. De fet, Calella no té, hores d’ara, cap sistema per netejar els carrers sense l’ús de l’aigua potable.

La xarxa de sanejament del Maresme, gestionada pel Consell Comarcal, la configuren 11 EDAR (estacions depuradores) situades a Teià, Òrrius, Dosrius, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Arenys de Mar, Sant Pol de Mar, Pineda, Tordera, Tordera i Palafolls; 40 bombaments i més de 115 quilòmetres de col·lectors.

Pel moment, però, l’ús d’aquesta aigua regenerada es farà de forma rudimentària, ja que cal traslladar-la fins al seu destí amb camions i cubes. En un futur, es preveu la construcció de les canonades perquè entri directament a la xarxa d’aigua, però requerirà d’una inversió important.

Tres nivells per regenerar l’aigua

El procés de regeneració de l’aigua que prèviament ha estat depurada passa per tres nivells, segons ha explicat el Consell Comarcal. En el primer, se li aplica un sistema de filtració que elimina fins a un 90 % dels sòlids en suspensió i un 50 % de la seva terbolesa. En la segona etapa, l’aigua es condueix fins a un sistema d’ultrafiltració més potent que permet l’eliminació de la terbolesa fins a valors inferiors, tenint en compte també altres paràmetres microbiològics. Per últim, es fa un tractament d’osmosi inversa de dos passos que permet eliminar les sals dissoltes, l’amoni i la resta de contaminants orgànics.

El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha inaugurat la planta de Mataró, qui ha explicat que “ha de servir per, durant un any i mig, fer els treballs necessaris per observar quina és la qualitat de l’aigua que necessitem per després, amb l’ampliació que fem d’aquesta estació regeneradora que permetrà depurar tota l’aigua de l’estació depuradora de Mataró i aprofitar-la per a usos industrials i agrícoles o de reg municipal perquè així allarguem més l’aigua que tenim als embassaments”. Actualment, molts d’ells es troben al 16% de la seva capacitat, una situació extremadament preocupant que portarà a aplicar l’emergència per sequera, previsiblement, l’1 de febrer.

El president del Consell Comarcal, Francesc Alemany, ha manifestat que la gran aposta que tenim al davant és “implantar a tot el Maresme diferents nivells de regeneració que ens permetin reduir dràsticament el volum d’aigua depurada que llencem al mar i garantir d’aquesta manera tant el consum domèstic com la regeneració dels aqüífers, la continuïtat dels sectors productius i les necessitats dels espais públics“.

La planta pilot de regeneració d’aigua de Mataró ha tingut un cost de poc més de 340 mil euros i ha estat cofinançada entre l’ACA i el mateix consell. L’operen Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR.