Clima contra calendari
Les normes de conducta estan canviant degut a què les temperatures de les quatre estacions de l’any no s’avenen a allò que fins avui teníem com a norma per nosaltres i que veiem canviades moltes vegades per ambients climàtics diferents del que en l’època tocaria.
Els canvis climàtics del nostre planeta per fets naturals s’han succeït al llarg dels temps des de la seva creació i han modificat, amb les seves diferents temperatures, la naixença i extinció d’ecosistemes de vida animal i forestal. Aquest fenomen cíclic ha anat modificant tot el sistema ambiental del planeta, creant grans trasbalsos migratoris per sequera o per freds glacials. Grans imperis de la nostra civilització que han regit al llarg dels temps i que semblaven que res no els podia fer desaparèixer han patit l’efecte d’aquests canvis i han contribuït a la seva desaparició.
Avui ens trobem que les latituds que respectaven uns cicles alternatius i repetitius que corresponien a ambients segons l’època i el calendari tornen a tenir l’adversari que sempre han tingut: el termòmetre. Per nosaltres és un fet nou, deduint que de ben segur no es té en compte què la nostra existència es mil·limètricament minúscula amb la història de la vida terrestre.
Sembla que tots els mals d’aquest canvi que avui patim, en major mesura en som responsables. Especialment de l’efecte hivernacle, produït pel gasos i la sobreexplotació de recursos, afegint-hi part de la desaparició forestal entre d’altres fets derivats per l’acció de l’home.
Entenc que gent preparada ens dona informacions avalades amb fets científics i que no cal fer un debat de disconformitat o acord sobre el tema, però és molt adient entendre el que està passant, provocat pels qui en siguin responsables, perquè al final som nosaltres els qui rebem les conseqüències, doncs aquest canvi mediambiental que estem patint pot derivar, o potser ja ho està fent, en contra de la nostra salut.
Dona la impressió que els nostres sistemes actuals de prevenció i les seves prediccions estan per sobre del bé o del mal i ens fan creure, millor que no fos així, que som com una mena de Déus que podem canviar les estructures de tots tipus i que fins fa poc no teníem aquests coneixements per poder-ho fer. De vegades em pregunto si no seria millor potser una mica més d’ignorància en general, perquè potser seriem més feliços. Però possiblement és el càrrec que comporta tenir l’accés al coneixement i a la comunicació que ens dona els sistemes actuals. Tanmateix, la realitat és que estem vivint en un món en què allò que abans era fictici ara ho estem convertint en realitat.
Em permeto una recordança dels meus primerencs anys, cap a mitjans dels anys cinquanta, al menys a la nostra ciutat. Una peça imprescindible per a les famílies era comprar un impermeable i botes d’aigua per quan vingués l’època de pluges, els famosos llevants. Aquesta afirmació avui a la majoria adulta, sobretot els joves, els pot sonar a xinès.
Tornant al tema que pretenc explicar, voldria afegir-hi que més que un canvi estacional s’està produint una greu sequera. Jo crec molt important prendre-ho amb la màxima atenció i, si es pot, influir en els que tenen els mitjans per fer-ho, els polítics, perquè encetin canvis estructurals de prevenció als diferents països. Els governs, mitjançant els informes de les organitzacions tant de salut com ambientals, haurien de dissenyar les polítiques adequades pels seus pobles i territoris que poden estar afectats. Cal fer uns sistemes de protecció àgils amb eines que segurament s’haurien de tenir en compte, amb nous pressupostos de cara al futur, que ara no és preveuen, ja que els fets climàtics avalen que el sud d’Europa pot caminar cap una desertització a mig o llarg termini.
Val la pena ser conscients d’aquesta lluita de nova construcció i protecció per adequar millor el nostre hàbitat, perquè el suposat enginy el tinguem d’aliat per construir, no per destruir. Aquest hauria de ser el nostre deure per deixar un futur millor, és clar que tot depèn de la nostra conducta. Esperem que sigui l’adequada.
