Les altes temperatures i la sequera han provocat un creixement desmesurat de les erugues abans d'hora
La processionària s’avança i s’estén pel Parc Dalmau i les Torretes
Els pins són els arbres que més es veuen afectats per la processionària
L’eruga processionària s’ha convertit en una plaga a punts de la ciutat com el Parc Dalmau i Les Torretes. Aquest insecte, conegut científicament com “Thaumetopea pytocampa” , està considerat el paràsit més important de tots els que afecten els pins peninsulars i la pineda més gran de la ciutat no se n’ha escapat. De fet, els Amics del Parc Dalmau constaten que hi ha molta més població que en un any normal. Pel moment, els voluntaris expliquen que la processionària només defolia els pins sense causar la mort directa de l’arbre, però les fileres d’aquesta eruga poden ser perilloses, especialment pels gossos.
La causa del creixement desmesurat d’aquest insecte són les altes temperatures i la sequera, que en combinació amb l’hivern atípicament càlid provocat pel canvi climàtic, ha fet que les erugues hagin baixat abans d’hora. A més, la calor mata als depredadors naturals de la processionària, segons el Departament d’Acció Climàtica, de tal forma que es facilita la propagació de la processionària i posa en risc la salut forestal. Malgrat això, la processionària és una peça més de l’ecosistema, ja que forma part del menú diari d’ocells, mamífers, insectes i, fins i tot, de fongs.
Calella no és l’únic municipi afectat a la zona; també Sant Pol i Arenys de Mar han trobat bosses de processionària que han hagut de combatre.
La perillositat de la processionària en humans i mascotes
El contacte de l’insecte amb la pell pot provocar afeccions tant a persones com a animals de companyia.
Quan se sent amenaçada, l’eruga pot deixar restes de pèl que irriten les vies respiratòries i la pell. El verí que tenen, la “Thaumatopina”, és similar a la toxina de les ortigues i pot provar inflamació, picor, asma i, en casos més greus, reaccions anafilàctiques. Tot i així, és poc probable que afectin directament una persona ja que evitarà el contacte directe.
En canvi, si que és perillosa pels gossos, ja que pot arribar a ser mortal, segons alerten els veterinaris. Si l’animal té contacte amb la processionària, pot acabar amb inflamació, conjuntivitis, taques vermelles a la boca i al morro i, fins i tot, necrosis de la llengua, vòmits i trastorns gàstrics greus. A més, les larves disposen d’uns sacs en el dors on s’amaguen, agruprats, una gran quantitat de diminuts pèls urticants de color taronja. Quan es molesten o es mouen, s’obren els sacs alliberant-se milers de pèls urticants a l’atmosfera que, si estan en contacte amb la pell, produeixen reaccions al·lèrgiques.
En cas de tenir el mínim dubte de contacte amb l’insecte, cal dur-lo immediatament al veterinari perquè controli la reacció anafilàctica.
Mesures davant la processionària
Hi ha diverses mesures per regular la població d’aquestes erugues. D’una banda, mesures correctores i preventives, com poden ser no plantar les espècies de pins més sensibles a l’atac de la processionària o la protecció de les aus insectívores. Com a mètodes de control actiu, es poden talar i cremar les bosses, col·locar trampes carregades amb feromones sexuals que atreguin i capturin els mascles o tractaments amb productes químics.
L’any 2021, per exemple, es va fer un tractament directe a la saba dels arbres del Parc Dalmau anomenat endoteràpia, que consisteix en injectar productes fitosanitaris al tronc de l’arbre que s’estenen per tot el sistema vascular de la planta i afecta als insectes que xuclen la saba. L’endoteràpia té un impacte ambiental pràcticament nul i no té afectació per les persones o els animals. S’aplica a zones urbanes i parcs infantils per combatre les malalties o les plagues dels arbres.
