Cada 4 anys, febrer té un dia de més, el 29. Aquest fenomen es coneix com any de traspàs o bixest i fa que aquest 2024 tingui 366 dies.

Per què el 29 de febrer només existeix cada quatre anys? El motiu és el propi moviment de translació de la Terra, el que triga a fer la volta al Sol, ja que no dura 365 dies exactes -tal com nosaltres comptem l’any natural-, sinó que triga gairebé sis hores més. Sumades aquestes hores, cada 4 anys dona com a resultat gairebé un dia, que és el que s’afegeix als anys de traspàs.

Una de les curiositats és que les persones que neixin un 29 de febrer podran bufar les espelmes molt poques vegades en aquest dia, així que s’acostuma a moure al 28 de febrer o a l’1 de març. També és una data plena de supersticions.

El dia de més, una mesura de l’antiguitat

Afegir un dia no és pas res modern. Es remunta als temps de l’imperi romà, en època de Juli Cèsar, tot i que també hi ha teories que apunten que els egipcis ja havien incorporat el dia de traspàs al seu calendari. Al principi, es considerava el 24 i no el 29 de febrer, per això també s’anomena any bixest, perquè és el “bix sextus dies ante calendas martii”, que traduït del llatí vol dir “la repetició del sisè dia abans del primer de març”.

L’any 1582, el papa Gregori XIII va traslladar aquest dia addicional al 29 de febrer, creant el calendari gregorià, que és el que tenim a dia d’avui. Però els càlculs fan que els anys múltiples de 100 no sumin aquest any de traspàs, excepte els múltiples de 400. És a dir, l’any 200 va tenir 29 de febrer, però l’any 2100 no en tindrà. Els anys 2200 i 2300 tampoc afegiran el 29, però el 2400 si.

Per què? La volta al Sol que fa la Terra no triga sis hores exactes més, sinó que sobren uns 11 minuts. D’aquesta forma, cada 128 anys es crearia un nou dia extra. Però la religió catòlica es volia assegurar que la primavera comencés sempre el mateix dia, el 21 de març, per poder calcular la Pasqua de forma exacta. Per això, qui va fer aquestes reformes, el papa Gregori XIII, va establir aquest sistema.