Males llengües
Després d’haver escrit una llarga parrafada sobre el rebuig i la supèrbia manifestada a la nostra llengua per part d’individus mal anomenats democràtics, m’he quedat només amb quatre notes:
01) – Evitar que la llengua, un bé natural que cal conservar per parlar i entendre’ns, sigui motiu de difamació, burla i menyspreu… La llengua (la nostra i qualsevol altra) s’ha de respectar, intentar conèixer-la i aprendre’n quantes més millor… Els individus i pobles monolingües possiblement mai entendran l’avantatge que tenim els que, des de petits, ja en gaudim de dues, tot i que una fou prohibida, multada, maltractada i empresonada durant molts anys… Pel fet de sentir-se en desavantatge, diuen que en tenen prou amb la seva “Lengua del Imperio”, quina pena…
02) – Quina gran pena també que encara hi hagi gent que se’ls cregui i que segueixin a aquests subjectes, emblanquinats i disfressats de partits democràtics, que estan llençant llumins encesos per provocar la foguera que els permeti una altra “Reconquista”… Quin gran ridícul pels mitjans de comunicació que els hi fan d’altaveu… Si és veritat que existeix, quin immens i cruel infern els hi espera a tots plegats… Quantes i quantes “motxilles amb pedres” (de les que ara pregonen) els tocarà arrossegar durant tota l’eternitat…
03) – La teràpia per no seguir-los el joc és la solució que va utilitzar un dels meus amics dits independentistes: engegar l’ordinador (abans era agafar paper i llapis) i fer que les lletres siguin el tub d’escapament de la llet agra que produeixen les paraules enverinades d’aquesta colla d’il·luminats… Tot i que l’escrit del meu amic estigui emparat per veritats contrastades, no és pas per publicar-lo, sinó per desfogar-se, no fos el cas que li caiguessin denuncies per “missatges d’odi”… Seny!… Deixem que lladrin, que s’emmetzinin amb la pròpia fel que els fa existir… Ignorar-los i fer ressonar una sorollosa riallada en tots els llenguatges que calgui és un bon menyspreu…
04) – I amb això arribem a una conclusió final: si és realment veritat que no ens poden ni veure, que ens acomiadin, que ens facin fora, no?… El meu amic independentista em mira i diu esverat… Home, no!!!… Per què no?, li dic… Doncs perquè quin sentit tindria la nostra lluita per aconseguir la independència, SI AL FINAL ENS LA DONEN ELLS?… La independència es guanya, mai hem d’acceptar una donació… (¿?)…
Ostres noi, quins amics que tinc, n’hi ha per escriure un llibre…
Colo, dimarts 21-Desembre-2021
