La intel·ligència artificial al món fotogràfic

Aprofitant que el diumenge passat, amb motiu d’efectuar el veredicte del 48 Trofeu Torretes de Fotografia, teníem a Calella un grup important de reconeguts fotògrafs d’elit i molts d’ells encara actius, feia la pregunta a dos vells coneguts, Diego Pedra i Gabriel Brau, amics i companys d’afició des de temps immemorials quan compartíem i competíem en concursos per assolir quants més premis millor… Ells encara en plena activitat…

Opinaven que la intel·ligència artificial és realment un món a part del que entenem per fotografia… És una altra “lliga”… El fet de reproduir molt bé i a la perfecció paisatges, edificis, objectes amb imatges seleccionades i provinents d’uns grans magatzems on poden utilitzar peces de totes bandes i crear finalment una imatge tipus “Frankenstein”, és una fórmula fins i tot neguitosa… A les imatges de persones creades per aquest sistema, s’hi troba a faltar, sentiments, expressivitat, vida, ànima, llum als ulls… Els hi falta la firma, la personalitat del seu autor…

Reordenar un desgavell de trossos dispersos sense voluntat ni inspiració, no és comparable al treball fotogràfic d’una persona amb cervell, que busca oferir una imatge —la imatge que ell ha anat creant— plena dels valors i sentiments, fins a un resultat final adequat a la seva voluntat i inspiració…

Parlàvem també dels concursos i potser de la necessitat de valorar els treballs dels concursants a través d’imatges físiques (paper) i no digitals… És evident que les generacions que hem “tocat” el paper emulsionat i hem notat la humitat dels químics a les mans i a la claror d’una bombeta vermella, encara ens tira aquella olor d’àcids i ens agrada més tenir la imatge a les mans, palpar-la i acostar-la a la vista o allunyar-la per veure, o no veure, els defectes fins a assaborir el resultat final i les sensacions generals que l’autor ens ha volgut oferir amb la visió global de la seva obra…

Caldrà, com em comentava en Diego, reinventar els concursos i tornar als inicis?
Pel tema d’avui, he recuperat una de les fotografies més antigues de la meva col·lecció… De les de llegir, i que ja aleshores feien ballar el cap als jurats a l’hora de valorar-les…