Desestacionalitzar el turisme?

Sembla que l’actual equip de govern de l’Ajuntament de Calella vol desestacionalitzar l’oferta turística que ofereix actualment el sector empresarial. Una bona intenció. Des que tinc memòria que es parla, justament, d’això: fer que vinguin turistes tot l’any a Calella. Un desig ben intencionat i que, entre altres coses, permetria que bona part del comerç local, els restaurants, bars i pubs (si encara en queda algun) puguin treballar durant tot l’any. Els hotels, és clar, també. I de rebot, altres empreses de serveis als establiments abans esmentats. Tots hi sortim guanyant. Tots hi sortim guanyant?

Anem a veure…, perquè una intenció com aquesta té implicacions diferents.

La primera, que els empresaris hotelers vulguin treballar tot l’any. Això té implicacions en les plantilles, en les reformes, en els proveïdors i en els preus. A banda de trobar majoristes i agències de viatges que vulguin oferir la destinació i trobin persones que vulguin venir a qualsevol època de l’any. No sembla fàcil.

La segona, que els sectors terciaris de la ciutat treballin tot l’any. De cara a l’ocupació podria ser una molt bona notícia. Però de cara a les plantilles que ara s’aprofiten dels joves estudiants per treballar a l’estiu (bars, botigues… per posar un exemple, això ja no seria igual). De cara a alguns treballadors que aprofiten per descansar, doncs no hi seria. I per aquells que ja els va bé treballar uns mesos i desprès cobrar de l’atur…, no sé…

La tercera, que caldria adaptar els serveis municipals, com la recollida de residus, la neteja, la seguretat, etc…, a oferir els serveis tot l’any al mateix nivell que a l’estiu. I això implica un increment de costos més alt que els actuals. Qui ho pagaria tot això? El que no seria de rebut és que aquest increment només es repercutís en la població censada i que hi viu tot l’any. Per tant, en aquest àmbit i abans de prendre qualsevol decisió, caldria fer un bon estudi econòmic del que podria implicar aquesta desestacionalització.

La quarta implicació ve donada per la sostenibilitat de la proposta: pot, actualment, Calella oferir una oferta turística durant tot l’any? Pensem en els consums d’aigua, per exemple. És sostenible la despesa d’aigua i de corrent (caldria posar calefacció en els establiments hotelers, per exemple) que aquest increment suposaria? Una altra volta, caldria mirar-s’ho molt bé. A banda del desgast general del territori.

I la cinquena és que el fet que Calella passés a ser una destinació de tot l’any, implicaria ajustar l’oferta que té la ciutat a tots els mesos. I què podria oferir Calella als turistes els mesos de novembre fins a abril? Sol i platja no sempre, és clar.

Com es pot observar a aquestes alçades de la qüestió, desestacionalitzar el turisme pot semblar una proposta interessant, però abans caldria donar respostes a uns quants interrogants.

Ara mateix no sóc partidari de desestacionalitzar, sense abans saber si fer-ho ens aportarà més beneficis que problemes. En una situació de crisi climàtica com estem vivint, sóc partidari d’ajustar les necessitats i els interessos de les persones que viuen a Calella als recursos que tenim i que tindrem. No em semblaria coherent que, per donar resposta a interessos exclusivament econòmics, portéssim el territori al col·lapse o, encara pitjor, a carregar més despeses en la fiscalitat dels seus habitants. Venen anys complicats en relació als recursos i a les necessitats que en tindrem tots plegats. En aquest sentit, caldria realitzar una “planificació estratègica” (en la línia d’un altre escrit meu on ho he plantejat) que tingués en compte convertir tot el municipi en un “refugi climàtic”. I això implicaria pensar -sí, pensar-, en com haurem d’afrontar els propers anys en relació a la pujada de temperatures, al consum d’aliments, al consum de l’aigua, al manteniment dels espais verds (públics i privats), com afrontarem temes vinculats amb la salut (la pujada de temperatures afecta la salut, sobretot de les persones grans i dels petits); com, en definitiva, gestionarem una ciutat i un territori que mai més tornarà a ser com era fa 50 anys.

I amb el que no hi estic d’acord, gens ni mica, és en supeditar -posar al davant-, els interessos econòmics als de les persones. Calella és una ciutat on s’hi pot viure molt bé, però tot té límits…, i un d’ells seria que per fer a uns pocs més rics, la majoria ens tornéssim més pobres (i no parlo de diners ni d’economia).

Desestacionalitzar el turisme? Ens cal? Pensem-hi… igual ens resulta més interessant oferir una major qualitat del què ara tenim i oferim, on hi ha marge per millorar…