Els anys cinquanta XL: festes i commemoracions XIV

Arribem als darrers mesos de l’any dins la dècada dels cinquanta. Els mesos de novembre invariablement es repetien els esdeveniments. Començàvem per Tots Sants, tal com diu la dita castellana: “Dichoso mes empieza por todos los Santos y acaba por San Andrés”. En aquestes dates era popular l’anada a Montserrat, que va tenir variacions d’assistència. Una mitjana de 300 persones tot i que algun any s’arriba a les 500, per la participació dels pinedencs.

Ja vam comentar en una columna anterior les particularitats de les anades. Baixaven satisfets i era un retorn a la Calella lliure de turistes, perquè durant l’octubre anaven marxant, tancant hotels i desmuntant els banys de la platja.

La festa de Tots Sants tenia el caire de recordar els difunts i per facilitar l’ofrena de flors s’havia celebrat un mercat de venda de flors a la plaça i també en venien els empleats del cementiri. Era una corrua de gent pel camí del cementiri, començant uns dies abans per netejar els nínxols. La mateixa diada era de gran concurrència. Hi havia el castanyer al carrer i començaven a fer-se castanyades amb grups familiars i d’amics.

L’activitat sardanista no parava i uns anys al parc i altres al pati de l’AC —camp de bàsquet— es gaudia de matinals sardanistes. Hi hagué activitats fetes els dies festius, com el Domund per recollir donatius, teníem la recaptació amb la floreta a la solapa, taules petitòries i festivals amb la finalitat de beneficiar les missions.

Igualment, era festiu la celebració de Santa Cecília, a càrrec de l’Acadèmia Salom que organitzava el festival per a lliurament dels seus alumnes, piano i cant. El “Círculo Artístico”, que radicava també a la Sala Mozart, presentava activitats artístiques i culturals, com a retrobament de les coses dels calellencs. Com a fet cultural hem de destacar la inauguració de l’Institut Laboral el 1954 que ben aviat va organitzar conferències i exposicions.

La festa que movia més gent, era la de la Presentació, que organitzava el Col·legi Companyia de Maria —després Lestonnac i ara Escola Pia del carrer Sant Pere—. Començava amb una missa de comunió general, un esmorzar per a les antigues alumnes i joves que anaven a cosir o brodar. Després s’organitzava una processó pels carrers Sant Pere, Sant Jaume, Sant Josep, Església fins a Sant Pere per tornar al col·legi.

Lluïen les alumnes el seriós i elegant uniforme blau marí, amb tots els complements de gala, vel, punys i guants blancs. Portaven profusió de banderes. No cal dir que les portaven les alumnes més destacades, teníem la bandera dels nens —que hi podien anar fins als set anys—, la nacional, la del Col·legi i de les Antigues Alumnes. La munió de pares a veure la processó era considerable.

La festa de la Presentació l’organitzava el Col·legi Companyia de Maria

La gent del Movimiento celebrava el dia 20 de novembre el record al fundador de la Falange José Antonio. Era una commemoració molt d’ells i anaven a la creu dels caiguts a resar un rosari i cantar el cara al sol. Alguns anys havien portat torxes.

La diada de Sant Carles Borromeu s’havia declarat patró de la banca. Seguint els costums aquell dia, lliuraven els empleats dels bancs. Hi treballava jove aficionat o practicant d’esports i van organitzar un any un partit de futbol i un altre de bàsquet.

Especial moviment tenia a finals de novembre la festa de Sant Josep de Calasanz, fundador de l’Escola Pia. De fet, la festa és a finals d’agost, però en fer vacances els nens s’havia fet aquest trasllat per poder celebrar-la. Després de la missa el col·legi organitzava activitats esportives, bàsquet al pati dins el col·legi —havia costat prou pavimentar-lo i muntar dues cistelles—. A la tarda cap al camp de futbol, en un partit quasi sempre contra el col·legi Nacional i altres activitats com una gimcana en bicicleta, agafada de cintes també en bicicleta i finalment com atractiu pels petits es feien enlairar dos globus de paper que pujaven força amunt.